L’escriptura de la sexuació en els matemes de Lacan

En el seu Seminari El revers de la psicoanàlisi, Jacques Lacan situa la psicoanàlisi com un discurs entre d’altres, és a dir, com una manera inestable de relacionar els semblants amb el plus-de-gaudir. En el seminari següent, Lacan es pregunta sobre la possibilitat d’un discurs que no faria semblant: hauria de ser un discurs sense paraules, extranyat del fal·lus. I troba tres possibilitats: la notació matemàtica, la lògica i l’escriptura xinesa. En el seminari següent, …o pitjor, Lacan opta per la lògica, a partir de la qual va construint els matemes de la sexuació. La funció del fal·lus, és a dir, l’imperi del semblant, acompanyada d’uns quantors (i no quantificadors), permet de situar quelcom que és ja a la base de l’escriptura xinesa: la diferència absoluta, la diferència entre els sexes, l’objecte del psicoanalista lacanià.
Explorarem la manera com Lacan va escrivint els matemes de la sexuació en els seus seminaris 18, 19 i 20 (1971-1973), fins a la seva forma definitiva en l’escrit L’étourdit.
Antoni Vicens

CALENDARIO

Calendari

26 d'Octubre
9 de Novembre
23 de Novembre

Horari: Dilluns, 20 hores