El somni i el límit de la seva interpretació. Hacia el XII Congreso de la AMP
Iniciem la preparació del XII Congrés de l'AMP que, l'abril del 2020, ens convoca a Buenos Aires a investigar sobre El somni. La seva interpretació i el seu ús en la cura lacaniana, preguntant-nos què s'interpreta de la son, de quin ordre és aquesta interpretació i el límit de la mateixa.
El límit de la interpretació del somni que l'analitzant relata en una anàlisi travessa l'obra freudiana i l'ensenyament de Lacan. És un límit que va interrogar Freud des de l'època de l'entusiasme de la interpretació del somni com a realització de desig i via règia de l'inconscient, fins al final de la seva obra, quan alerta als seus deixebles dels perills del furor interpretatiu. En Lacan trobem, primer, l'èmfasi posat en el desxiframent de la son seguint les lleis del llenguatge i la impossibilitat que la seva estructura presenta. Posteriorment, posarà l'èmfasi en el nucli de real que el somni actuant com a defensa xifra i desxifra, engendrant gaudi.
Ens proposem iniciar el treball preparatori del Congrés a partir d'alguns interrogants sobre la interpretació del somni i el seu ús a la clínica orientada per l ' "últim Lacan". El 19 de març presentarem els eixos de treball i l'oferiment als interessats a sumar-se a ell.
Comissió: Begoña Ansorena, Soledad Bertrán, Daniel Cena, Elvira Guilana, Montserrat Puig (responsable)
Eixos d'investigació
- El límit de la interpretació del somni com a formació de l'inconscient.
- El somni. El desig de dormir i el despertar.
- El somni i el fantasma.
- El somni i la veritat: "el Somni és realització del desig". Somni de transferència.
- El melic del somni, Què límit és de la seva interpretabilitat? Com entendre en l'última ensenyament de Lacan?
CALENDARIO
Dimarts, 19 de març
Presentació dels eixos de treball a càrrec de la Comissió de l'espai
Begoña Ansorena, Soledad Bertran, Daniel Cena, Elvira Guilana, Montserrat Puig
Begoña Ansorena, Soledad Bertran, Daniel Cena, Elvira Guilana, Montserrat Puig
Dimarts, 21 de maig
Scilicet: ELS CARTELLS de l'SOMNI
El desig de l'Altre en el somni
El mateix somni, com una formació de l'inconscient, és ja un missatge el lloc d'enunciació és el lloc de l'Altre simbòlic per al subjecte soñante. És com discurs de l'Altre que rep el text i les imatges del son, és a dir, en la seva estructura significant de llenguatge. ¿"El desig de l'Altre en el somni" seria llavors la presència de l'Altre del desig en l'Altre com a estructura significant? ¿Seria la realització del desig com a desig de l'Altre en l'Altre? Veurem algunes conseqüències d'aquesta paradoxa que està en l'horitzó del treball del nostre cartell Scilicet.
Miquel Bassols
El somni és un despertar que comença
En el capítol VII de La interpretació dels somnis, en referir en despertar per la son i al somni d'angoixa, Freud destaca aquells "que tenen la capacitat de despertar-nos a la meitat del dormir", preguntant-se per què pertorben el dormir -que és un compliment de desig-. La intel, diu, falta en aquest punt. Quan "el desig s'agita", el somni trenca el seu compromís i és interromput i substituït pel despertar. ¿El desig s'agita, o la realitat pertorba? ¿Podem entendre així la cita que subratlla a la pàgina 567?: "el somni és un despertar que comença".
Soledad Bertran
Somni d'eternitat i temps
Prenem aquesta cita de Lacan com a referència principal del cartell, com a punt de partida del treball a realitzar: "L'absència de temps, és una cosa que se somia és el que s'anomena l'eternitat, i aquest somni consisteix a imaginar que un es desperta. Un passa el seu temps somiant, no se somia només quan es dorm". (Jacques Lacan, Seminari 25, lliçó del 15 de novembre de 1977, inèdit).
Xavier Esqué
Scilicet: ELS CARTELLS de l'SOMNI
El desig de l'Altre en el somni
El mateix somni, com una formació de l'inconscient, és ja un missatge el lloc d'enunciació és el lloc de l'Altre simbòlic per al subjecte soñante. És com discurs de l'Altre que rep el text i les imatges del son, és a dir, en la seva estructura significant de llenguatge. ¿"El desig de l'Altre en el somni" seria llavors la presència de l'Altre del desig en l'Altre com a estructura significant? ¿Seria la realització del desig com a desig de l'Altre en l'Altre? Veurem algunes conseqüències d'aquesta paradoxa que està en l'horitzó del treball del nostre cartell Scilicet.
Miquel Bassols
El somni és un despertar que comença
En el capítol VII de La interpretació dels somnis, en referir en despertar per la son i al somni d'angoixa, Freud destaca aquells "que tenen la capacitat de despertar-nos a la meitat del dormir", preguntant-se per què pertorben el dormir -que és un compliment de desig-. La intel, diu, falta en aquest punt. Quan "el desig s'agita", el somni trenca el seu compromís i és interromput i substituït pel despertar. ¿El desig s'agita, o la realitat pertorba? ¿Podem entendre així la cita que subratlla a la pàgina 567?: "el somni és un despertar que comença".
Soledad Bertran
Somni d'eternitat i temps
Prenem aquesta cita de Lacan com a referència principal del cartell, com a punt de partida del treball a realitzar: "L'absència de temps, és una cosa que se somia és el que s'anomena l'eternitat, i aquest somni consisteix a imaginar que un es desperta. Un passa el seu temps somiant, no se somia només quan es dorm". (Jacques Lacan, Seminari 25, lliçó del 15 de novembre de 1977, inèdit).
Xavier Esqué
Dimarts, 29 de octubre
El tènue vora del somni
Fins on arriben els somnis i fins on arribem a interpretar-los, no és el mateix. Les mutacions del subjecte al llarg d'una anàlisi modifiquen les possibilitats de lectura i d'ús dels somnis. El que canvia, diu Lacan en el Seminari 20, és el subjecte que llegeix el son.
La meva pregunta és en relació a l'estatut de la son i les seves noves formes d'ús al final d'un recorregut analític, quan no es tracta ja de desxifrar el sentit que el somni vela i revela, sinó de retallar (i desgastar) les inèrcies de significació del camp de l'altre com a respostes del subjecte a la realitat, i més enllà, quan la formalització del que aquí s'ha produït i la trobada amb els límits de l'experiència, ocupen al subjecte analitzant.
Pepa Freiría
El tènue vora del somni
Fins on arriben els somnis i fins on arribem a interpretar-los, no és el mateix. Les mutacions del subjecte al llarg d'una anàlisi modifiquen les possibilitats de lectura i d'ús dels somnis. El que canvia, diu Lacan en el Seminari 20, és el subjecte que llegeix el son.
La meva pregunta és en relació a l'estatut de la son i les seves noves formes d'ús al final d'un recorregut analític, quan no es tracta ja de desxifrar el sentit que el somni vela i revela, sinó de retallar (i desgastar) les inèrcies de significació del camp de l'altre com a respostes del subjecte a la realitat, i més enllà, quan la formalització del que aquí s'ha produït i la trobada amb els límits de l'experiència, ocupen al subjecte analitzant.
Pepa Freiría
Què desperta en una psicoanàlisi?
Tan el desig de dormir com el despertar han estat presents com a termes inseparables al llarg de l'ensenyament de Lacan, el qual ofereix una proposta radicalment diferent a l'oposició natural de Freud entre el son y la vigilia. Fins els anys 70 trobem la principal tesi lacaniana “ens despertem per seguir dormint” y al final del seu ensenyament la tesi es radicalitza en un “No ens despertem mai” o “el despertar absolut es la mort”. Aleshores, què es desperta i què és el que no es desperta en un anàlisi?
Oriana Novau
Tan el desig de dormir com el despertar han estat presents com a termes inseparables al llarg de l'ensenyament de Lacan, el qual ofereix una proposta radicalment diferent a l'oposició natural de Freud entre el son y la vigilia. Fins els anys 70 trobem la principal tesi lacaniana “ens despertem per seguir dormint” y al final del seu ensenyament la tesi es radicalitza en un “No ens despertem mai” o “el despertar absolut es la mort”. Aleshores, què es desperta i què és el que no es desperta en un anàlisi?
Oriana Novau
Coordina: Hebe Tizio
Dimarts, 12 de novembre
Els límits de la interpretació: son i declinacions del despertar
Una manera de pensar els límits de la interpretació, en relació al somni, és ubicar-lo en el que va de l'inconscient transferencial, el que permet les connexions, que fa aparèixer el simbòlic en l'imaginari, que produeix efectes terapèutics i l'inconscient real que no es deixa interpretar, que és opac al sentit, i amb el qual no queda més que explorar les seves impossibles, els seus infranquejables, fins eventualment portar un anàlisi fins al seu final, que és un saber fer aquí amb el no n'hi ha.
Algunes declinacions del despertar són una orientació possible en aquest recorregut.
Eugenio Díaz
"Somni i fantasma en el cas d'E Sharpe en el Seminari VI"
En els capítols del Seminari VI que dedica a l'anàlisi de la son del pacient d'E Sharpe, Lacan planteja una relació de simetria i d'oposició entre el somni i el fantasma, i fins i tot assenyala que el fantasma ha passat a la son. Planteja així una dialèctica entre aquests dos conceptes en el desxiframent del son, que intentarem precisar.
Els límits de la interpretació: son i declinacions del despertar
Una manera de pensar els límits de la interpretació, en relació al somni, és ubicar-lo en el que va de l'inconscient transferencial, el que permet les connexions, que fa aparèixer el simbòlic en l'imaginari, que produeix efectes terapèutics i l'inconscient real que no es deixa interpretar, que és opac al sentit, i amb el qual no queda més que explorar les seves impossibles, els seus infranquejables, fins eventualment portar un anàlisi fins al seu final, que és un saber fer aquí amb el no n'hi ha.
Algunes declinacions del despertar són una orientació possible en aquest recorregut.
Eugenio Díaz
"Somni i fantasma en el cas d'E Sharpe en el Seminari VI"
En els capítols del Seminari VI que dedica a l'anàlisi de la son del pacient d'E Sharpe, Lacan planteja una relació de simetria i d'oposició entre el somni i el fantasma, i fins i tot assenyala que el fantasma ha passat a la son. Planteja així una dialèctica entre aquests dos conceptes en el desxiframent del son, que intentarem precisar.
Bibliografía:
Lacan, Jaques. El Seminario 6. El deseo y su interpretación. Paidós, Buenos Aires, 2014.
Miller, Jaques-Alain (2013). “Presentación del Seminario 6 de Jacques Lacan”. Buenos Aires. EOL. Recuperado de: www.jornadaseol.com/026/index.php?file=lecturas/textos-de-orientacion/presentacion-del-seminario-6.html
Lacan, Jaques. El Seminario 6. El deseo y su interpretación. Paidós, Buenos Aires, 2014.
Miller, Jaques-Alain (2013). “Presentación del Seminario 6 de Jacques Lacan”. Buenos Aires. EOL. Recuperado de: www.jornadaseol.com/026/index.php?file=lecturas/textos-de-orientacion/presentacion-del-seminario-6.html
Nicanor Mestres
Coordina: Estela Paskvan
Dimarts, 3 de desembre
Escriptura en la vora
Freud va trobar molt aviat aquest punt en que "les associacions de la son s'insereixen en el desconegut i ho crida el seu melic". Al Seminari 2 Lacan es refereix a un Freud que somiant cerca la clau de la son. Sobre aquest punt del "melic" m'ha interessat la diferència entre Freud i Lacan pel que fa a el límit de la interpretació. I un exemple en un relat de passi en el qual l'anàlisi acaba amb uns somnis com un punt de passatge, com un artifici d'escriptura en la vora de l'forat.
Alicia Calderón de la Barca
Despertars
M'ha interessat prendre l'eix de el desig de dormir i el despertar, en el somni i en el recorregut d'una anàlisi, en tant implica un desplaçament en la concepció de la cura, entre l'ensenyament de Freud i de l'últim Lacan. Si bé Freud estableix la idea el sentit dels somnis, el punt insondable de l'melic remet a la connexió amb el no reconegut, la marca de real, ininterpretable, impossible de reconèixer (com assenyala Lacan en la seva resposta a Marcel Ritter el 1975). Lacan pensa la realitat en la seva última ensenyament com un punt d'opacitat, infranquejable, impossible. I planteja una nova modalitat d'arranjament amb el incurable, amb les restes, a partir de la lògica de l'sinthome. No hi hauria doncs despertar a la realitat, ni "cura" pròpiament parlant, en tant en una anàlisi es tractaria, no de curar el símptoma, sinó de poder fer ús d'ell.
No obstant això podem prendre, seguint la investigació de Carolina Koretzky sobre Le réveil, una sèrie d'instants de despertar, que em sembla apropiat pensar com despertars. Diversos aes donen compte d'ells en els seus testimonis.
Soledad Bertrán
Freud va trobar molt aviat aquest punt en que "les associacions de la son s'insereixen en el desconegut i ho crida el seu melic". Al Seminari 2 Lacan es refereix a un Freud que somiant cerca la clau de la son. Sobre aquest punt del "melic" m'ha interessat la diferència entre Freud i Lacan pel que fa a el límit de la interpretació. I un exemple en un relat de passi en el qual l'anàlisi acaba amb uns somnis com un punt de passatge, com un artifici d'escriptura en la vora de l'forat.
Alicia Calderón de la Barca
Despertars
M'ha interessat prendre l'eix de el desig de dormir i el despertar, en el somni i en el recorregut d'una anàlisi, en tant implica un desplaçament en la concepció de la cura, entre l'ensenyament de Freud i de l'últim Lacan. Si bé Freud estableix la idea el sentit dels somnis, el punt insondable de l'melic remet a la connexió amb el no reconegut, la marca de real, ininterpretable, impossible de reconèixer (com assenyala Lacan en la seva resposta a Marcel Ritter el 1975). Lacan pensa la realitat en la seva última ensenyament com un punt d'opacitat, infranquejable, impossible. I planteja una nova modalitat d'arranjament amb el incurable, amb les restes, a partir de la lògica de l'sinthome. No hi hauria doncs despertar a la realitat, ni "cura" pròpiament parlant, en tant en una anàlisi es tractaria, no de curar el símptoma, sinó de poder fer ús d'ell.
No obstant això podem prendre, seguint la investigació de Carolina Koretzky sobre Le réveil, una sèrie d'instants de despertar, que em sembla apropiat pensar com despertars. Diversos aes donen compte d'ells en els seus testimonis.
Soledad Bertrán
Coordina Vicente Palomera
Divendres, 17 de gener
"L'imaginari de la son"
A partir de les relacions que Freud estableix entre el somni i l'al·lucinació, anem a examinar les seves conseqüències clíniques en el cas de l'Home dels Llops. A continuació, a partir d'una indicació de J.-A. Miller, tinc la intenció d'examinar com Lacan se serveix de l'episodi de al·lucinació de el dit tallat en l'Home dels Llops per la tesi de l'inconscient real. Finalment, d'un passatge específic de l'Ulisses de Joyce, veurem com ell busca acostar-se a la realitat en joc sigui a través de el camí de la son, sigui per la via de la "tècnica de l'al·lucinació".
Ram Mandil
Anima la conversa: Daniel Cena
Coordina: José Ramón Ubieto
A partir de les relacions que Freud estableix entre el somni i l'al·lucinació, anem a examinar les seves conseqüències clíniques en el cas de l'Home dels Llops. A continuació, a partir d'una indicació de J.-A. Miller, tinc la intenció d'examinar com Lacan se serveix de l'episodi de al·lucinació de el dit tallat en l'Home dels Llops per la tesi de l'inconscient real. Finalment, d'un passatge específic de l'Ulisses de Joyce, veurem com ell busca acostar-se a la realitat en joc sigui a través de el camí de la son, sigui per la via de la "tècnica de l'al·lucinació".
Ram Mandil
Anima la conversa: Daniel Cena
Coordina: José Ramón Ubieto
ATENCIÓ: 19:30 hs.
Dimarts, 21 de gener
El somni: el seu agafador en el real.
L'inconscient és llenguatge però té el seu agafador en el real. El "melic del somni" és la marca d'aquest real. Freud va introduir l'expressió aviat com a punt de detenció de la paraula. El "melic del somni" implica tall i sutura. Lacan va donar un gir a aquest sintagma freudià a l'situar-lo com seient de l'subjecte; el seu seient en el Unerkannt.
Shula Eldar
El somni com a realització de desig: Perspectiva crítica
El tema de la son sempre ha estat de gran importància per a la psicoanàlisi. La revisió que avui ens porta a realitzar la temàtica de l'proper Congrés de l'AMP planteja importants qüestions. He escollit abordar el que podríem anomenar la hipòtesi central, tot i que revisada per Freud, que el somni és una realització de desig, prenent la perspectiva crítica que obre Lacan i prossegueix l'orientació lacaniana.
Hebe Tizio
Coordina: Miquel Bassols
L'inconscient és llenguatge però té el seu agafador en el real. El "melic del somni" és la marca d'aquest real. Freud va introduir l'expressió aviat com a punt de detenció de la paraula. El "melic del somni" implica tall i sutura. Lacan va donar un gir a aquest sintagma freudià a l'situar-lo com seient de l'subjecte; el seu seient en el Unerkannt.
Shula Eldar
El somni com a realització de desig: Perspectiva crítica
El tema de la son sempre ha estat de gran importància per a la psicoanàlisi. La revisió que avui ens porta a realitzar la temàtica de l'proper Congrés de l'AMP planteja importants qüestions. He escollit abordar el que podríem anomenar la hipòtesi central, tot i que revisada per Freud, que el somni és una realització de desig, prenent la perspectiva crítica que obre Lacan i prossegueix l'orientació lacaniana.
Hebe Tizio
Coordina: Miquel Bassols
Dimarts, 11 de febrer
El somni de la lletra
Un somni es llegeix en el que es diu d'ell i s'avança, ens diu Lacan, si es prenen les seves equívocs en el sentit més anagramàtic de la paraula. La lectura que fa de el somni de la injecció d'Irma dóna compte d'això.
N'hi ha per Freud en el somni un indret insondable en què el sentit sembla culminar en un forat, punt d'impossibilitat d'escriptura de el sentit sexual, el melic de la son.
Quan en un somni s'arriba a la vora de l'forat en el saber, es toca un fragment de real, les paraules s'aturen en un límit de la paraula que ja no vol dir res, es dibuixa un litoral. En el somni de la injecció d'Irma la fórmula de la trimetilamina.
Es tracta de llegir en el relat de la son aquesta trama singular que lalengua va anar teixint. La lletra lliga el significant a el cos, escriptura fora de sentit, entramat de el trauma, empremta tangible del que en el teixit mateix de l'inconscient, no fa trama sinó forat.
Gabriela Galarraga
"L'objecte a en relació a l'despertar sense angoixa"
En el somni de la injecció d'Irma, Freud arriba al cim de la seva necessitat de veure i saber, allà on el Un altre el significant ja res pot dir-li a l'subjecte, ja que hi haurà una resta sense nom: l'objecte a que posa fi a la mitja part cap a l'angoixa i l'horror. Freud no va retrocedir fins arribar a la vora de l'forat, artifici d'escriptura, el seu trimetilamina. Els somnis de cap d'anàlisi dels AE, en reiterades ocasions, donen compte d'un despertar sense angoixa que no es correspon amb el abrupte, com el despertar pel ominós, malgrat la qual impactant del mateix. El somni, que ja no és un mite per a ser explicat sinó escriptura per llegir, contribueix a proporcionar el sinthome un nom que lliga a l'subjecte amb l'objecte. No es tracta d'una inscripció definitiva, per això un AE pot reprendre l'anàlisi.
Karina Piluso
Coordina: Elvira Guilana
Un somni es llegeix en el que es diu d'ell i s'avança, ens diu Lacan, si es prenen les seves equívocs en el sentit més anagramàtic de la paraula. La lectura que fa de el somni de la injecció d'Irma dóna compte d'això.
N'hi ha per Freud en el somni un indret insondable en què el sentit sembla culminar en un forat, punt d'impossibilitat d'escriptura de el sentit sexual, el melic de la son.
Quan en un somni s'arriba a la vora de l'forat en el saber, es toca un fragment de real, les paraules s'aturen en un límit de la paraula que ja no vol dir res, es dibuixa un litoral. En el somni de la injecció d'Irma la fórmula de la trimetilamina.
Es tracta de llegir en el relat de la son aquesta trama singular que lalengua va anar teixint. La lletra lliga el significant a el cos, escriptura fora de sentit, entramat de el trauma, empremta tangible del que en el teixit mateix de l'inconscient, no fa trama sinó forat.
Gabriela Galarraga
"L'objecte a en relació a l'despertar sense angoixa"
En el somni de la injecció d'Irma, Freud arriba al cim de la seva necessitat de veure i saber, allà on el Un altre el significant ja res pot dir-li a l'subjecte, ja que hi haurà una resta sense nom: l'objecte a que posa fi a la mitja part cap a l'angoixa i l'horror. Freud no va retrocedir fins arribar a la vora de l'forat, artifici d'escriptura, el seu trimetilamina. Els somnis de cap d'anàlisi dels AE, en reiterades ocasions, donen compte d'un despertar sense angoixa que no es correspon amb el abrupte, com el despertar pel ominós, malgrat la qual impactant del mateix. El somni, que ja no és un mite per a ser explicat sinó escriptura per llegir, contribueix a proporcionar el sinthome un nom que lliga a l'subjecte amb l'objecte. No es tracta d'una inscripció definitiva, per això un AE pot reprendre l'anàlisi.
Karina Piluso
Coordina: Elvira Guilana
Horari: 20:30 hs
Santa Perpètua 10-12 Barcelona
Entrada Lliure
- Horario
- A determinar
-
Cap al XII Congrés de l'AMP. El somni. La seva interpretació i el seu ús en la cura lacaniana
El sueño y el límite de su interpretación
Presentación de los ejes de trabajo
-
Hebe Tizio - El sueño como realización de deseo. Perspectiva crítica
He escollit abordar el que podríem anomenar la hipòtesi central, tot i que revisada per Freud, que el somni és una realització de desig, presa des d'una de la perspectiva crítica.
-
Shula Eldar - El sueño, su asidero en lo real. Breve apunte
Faré un breu apunt sobre l'expressió "el melic de la son", que és el tema de l'cartell en el qual he participat.
Compartir
