Presó: ciutat closa. Universitat: lloc de saber?

BCFB 2023 - 2024 Biblioteques

PRESENTACIÓN

Convidats: Mercè Torras Colell i Jordi Fabré Carreras, Arquitectes.

Són arquitectes per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. En 1980 funden l’Estudi “Fabré & Torras Arquitectes Associats”. Actualment formen part de la Societat “Dilmé Fabré Torras” SL. El seu treball s’ha centrat particularment en projectar i construir edificis per al Sector Públic, col·laborant amb diferents administracions. La seva actuació s’ha centrat fonamentalment en l’àmbit penitenciari, en la Docència i la Investigació i en el Transport.

De les seves obres més destacades en relació a aquesta conversa citem:

Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya:

-Centre Penitenciar CP-500 Lledoners

-Centre Penitenciari Puig de les Basses

-Centre Penitenciari obert Zona Franca (COZF) en construcció.

Universitat Autònoma de Barcelona: (docència i recerca)

-Institut de Biologia Fonamental

-Facultat de Veterinària

-Biblioteca i Sala d’Actes de la Fac. de Lletres

-Facultat de Ciències, departament de Químiques

-EU empresarials i Informàtica

-Facultat de Ciències de l’Educació

-Escola Tècnica Superior d’Enginyeries.

-Centre Nacional de Microelectrònica

-Centre de Biotecnologia animal i Teràpia Gènica (CBATEG)

-Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA)

.....

Presons? Universitats? Dues ciutats ben diferents. Com pensan les presons? Com tenir en compte la subjetivitat humana en aquests centres tancats? Pensem en el panòptic de Bentham? Y, per altra banda: Universitats i Centres d’Investigació: Són llocs de saber? Té l’espai que engloba a estudiants i docents alguna influència? És l’espai o és el temps en el que vivim? O, els dos?

Conversaran amb:

Eugenio Díaz. Psicoanalista a Barcelona. AME de l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisis (ELP) i de l’AMP (Associació Mundial de Psicoanàlisi), qui reflexiona així:

En quin sentit podem parlar de la presó com una ciutat? És ciutat l’element primordial que es té en compte en el disseny arquitectònic d’una presó? Potser el concepte vigilància (i el panòptic com principi general de la construcció en el sentit de “repartir allò visible i allò invisible”, (Miller dixit) ens ajudi a conversar sobre aquesta qüestió, incloent la idea mateixa de tancat. Com que d’alguna manera podem dir que no hi ha ciutat que no sigui tancada, que el panòptic en les seves formes més actuals, pantalles, gadgets cada vegada més sofisticats, xarxes sociales, o inclós amb la idea de la “policia general de les identitats”, està permanentement present produint un efecte de tancat, de vigilància dels cossos. És la biopolítica de la que ens parlà Foucault.

En quant al lloc del saber de la universitat. Aquí la qüestió de la mirada que tot ho veu no és trivial. D’entrada porquè el suposat saber universitari sembla circular en les interseccions dels despatxos i laboratoris, i en els efectes d’ascensor que es busca generar en les publicacions i investigacions de “prestigi”, com una “nova tirania del saber” (Lacan, 1969).

És possible generar un lloc de saber, allí on el saber és més bé saber mort, saber tancat? Mort en el sentit de l’homeostasi, d’allò políticament correcte, de l’ automaton que no genera tyché, que no produeix res de nou. Saber universitari que és un nou “discurs de l’amo”.

Són universitats i presons llocs on es pretén que sigui tot calculable, on tot sigui causa i res sigui sense efecte, por tant sense subjetivitat?

Imatge: Centre Penitenciari Puig de les basses