Seminaris de Primavera '24. CdC-ELP El que la psicoanàlisi ensenya sobre el nen.
El que la psicoanàlisi ensenya sobre el nen.
Comissió: Carmen Grifoll, Victoria Vicente (Responsables). María Guardarucci, Lidia Ramírez.
La psicoanàlisi amb nens no és una especialitat. Nos ens apropem com a experts, però si amb l'esforç de transmetre i formar-se en la lògica dels conceptes fonamentals, brúixoles a tenir en compte en l'atenció dels patiments dels nens.
El discurs contemporani introdueix canvis en la manera d'entendre i de fer amb els nens el que es mostra en diversos camps tant a nivell del tractament dels malestars com a nivell social i l'educatiu: assistim a la primacia del neuro, al desallotjament del nen del món dels semblants mitjançant alguns discursos de dominació, a la devaluació/ explotació de la paraula del nen en detriment de l'escolta i la subjectivitat.
El seminari proposa acostar-se al que la psicoanàlisi diu sobre el nen a través de 4 cites localitzades en l'obra de Jacques Lacan que orienten tant en el seu vessant epistèmic com clínica i política.
En cada trobada treballarem una de les frases que hem pres com a referència:
- “El niño como símptoma y el niño como objecte del fantasma”
Presenta: Enric Berenguer
- “El autista…algo hay para decirle”
Presenta: Eduard Fernández
- “La doble madre” (Gide, Leonardo, Juanito)
Presenta: Jorge Sosa
- “El niño está capturado por entero en el juego de las dos líneas”
Presenta: Montse Colilles.
Bibliografía de referència:
- Lacan J. “Dos notas sobre el niño” [1969], en Otros escritos, ed. Paidós.
- Lacan J. “Conferencia de Ginebra sobre el Sintoma” en Intervenciones y textos 2, ed. Manantial.
- Lacan J. El Seminario 6, El deseo y su interpretación, cap.4º “El sueño de la pequeña Ana,” pag. 90, Paidós.
- Lacan J. El Seminario 4, La relación de objeto, cap. XXII, “la madre desdoblada”, págs. 373-390 y 425, Paidós.
Divendres 26 d'abril:
Convidat: Eduard Fernández Guilaña
Coordina: Carmen Grifoll
En la conferència de Ginebra sobre el símptoma, el Dr. Cramer inicia un diàleg amb Jacques Lacan preguntant-li què és el que fa que un nen pugui escoltar. Apunta al cas dels autistes i creu que no arriben a escoltar-nos ja que el seu llenguatge queda com una cosa tancada. Al que Lacan respon:
“És molt precisament el que fa que no els escoltem. El fet que ells no ens escolten. Però finalment sens dubte hi ha alguna cosa per a dir-los”.
Partint d'aquesta cita, en la reunió, ens ocuparem del treball possible amb els subjectes autistes a partir de l'escolta atenta de l'analista.
Bibliografia
-Lacan J. “Conferencia en Ginebra sobre el Sintoma” en Intervenciones y textos 2, ed. Manantial, p. 134.
- 17 de maig
En aquesta reunió treballarem al voltant del sintagma “la madre desdoblada” que trobem en la classe XXII del Seminari 4, La relación de objeto
Bibliografia:
Lacan J. El Seminario 4. La relación de objeto, págs.. 373-390 y 425, Paidos
Divendres 14 de juny
Convidada: Montse Colilles
Modera: Lidia Ramírez
Per a la nostra pròxima trobada ens deixem guiar per una interrogació de Jacques
Lacan qui ens situa entre la primera i la segona línea del seu graf sobre el desig.
Treballarem aquesta frase: “En eso estamos. Por un tiempo, el niño está capturado por
entero en el juego de las dos líneas. Para que pueda producirse la represión, ¿qué hace
falta aquí?”
Bibliografia
-Lacan J. El Seminario 6, El deseo y su interpretación. Clase IV, El sueño de la pequeña
Anna, pág. 90, Paidós
CALENDARIO
Divendres a les 20h30
Dates de reunió: 22 de maç, 26 d’abril, 17 de maig, 14 de juny.
Seu de Barcelona de l’ELP
Modalidad presencial
C/ Sta. Perpetua,10-12
- Horario
- A determinar