Espai Preparatori de las XXIII Jornadas de la ELP·Tarragona AVENÇ TALLERS  

Intervene: Taller 1

*Héctor García de Frutos: “NO BINARI”

És possible que encara hi hagi quelcom per dir sobre el pare pel que fa al diagnòstic diferencial. La seva incidència presenta arestes diferents de la funció clàssica del capitonejat metafòric. Lacan ens va brindar una eina decisiva (el Nom del Pare) que operant sota un binarisme mínim, hi ha/no n'hi ha, permetia distingir la neurosi de la psicosi. Tot i això, la multiplicitat del pare en el cas de l'Home dels llops, que es va tractar en anàlisi sota dos diagnòstics (neurosi, amb Freud; paranoia, amb Ruth McBrunswick) il·lustra un ús polièdric de la figura paterna en un cas que avui pensem des de la psicosi. Sobre això, Freud parla sense anar més lluny si és el cas “d’alienació" amb el pare; de “l'influx del pare"; i de "despreniment del pare".

El cas d'un adolescent ens permetrà pensar el recolzament imaginari del pare com a suport d'un cimbell de castració que vetlla allò real de l'òrgan. La solució, eficaç en el pla sexual després de xifrar-la l'inconscient, precipitarà una segona operació del costat del semblant.

*Gemma Ribera: ALLÒ SINGULAR, ENTRE EL DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL I LA POSADA EN FORMA DEL SÍMPTOMA

A la part final del curs del 7 de març de 2001, J.A. Miller s'ocupa de distingir el que és singular del que és particular i del que és universal.

La lògica d'aquesta distinció dona llum sobre qüestions de la clínica on aquest trípode és pertinent. Una d'elles és la de l'estatut del símptoma, des de la relació original amb el diagnòstic diferencial, a les entrevistes preliminars, al seu lloc central en la teoria del final d'anàlisi.

Aleshores per a mi, el que ha motivat la meva elecció d'aquest Taller ha estat poder elaborar alguna cosa en relació a com fer actualment amb allò singular de cada subjecte, quan en moltes ocasions la seva “singularitat” queda embolcallada pel particular del discurs imperant en el camp de l'anomenada “salut mental”: les classificacions i/o diagnòstics que han deixat de banda la subjectivitat.

L’al·locució de Lacan “només val la pena suar per allò singular” crec que pren relleu en el que anomenem entrevistes preliminars, on per mitjà de la transferència l'analista ha de permetre fer sorgir el singular d'aquell que ha fet demanda de tractament. Això, penso, és la via per poder localitzar els trets del diagnòstic diferencial alhora que pot conduir a la posada en forma del símptoma.

Modera: Lara Gràcia

CALENDARIO

Dimarts 22 d'octubre de 2024

20h30

Presencial a Seu Tarragona, C/ Fortuny, 23,1

On line per a membres, socis i participants dels tallers fora de Tarragona