El cas Aimée
El cas Aimée
Responsables: Vicente Palomera i Howard Rouse
Col·laboradors: Sonia Arribas i Rubén Touriño
La Junta directiva de la CdC ha rebut la proposta d’aquest Seminari per part de qui ara conformen la seva comissió, acceptant dita proposta que compartim a continuació.
***
"Aimée" era Marguerite Anzieu –"estimada"–, el nom que li va donar Lacan al cas, prenent-lo d'una de les novel·les d'aquesta dona. Aimée havia intentat assassinar una actriu a l'entrada d'un teatre de París el 10 d'abril de 1931. Després d'un breu pas per presó, va ser atesa per Lacan a l'hospital de Saint-Anne. A la seva tesi doctoral, De la psicosi paranoica en les seves relacions amb la personalitat (1932), Lacan posa en relleu que, més enllà del diagnòstic de psicosi paranoica, es tracta de fixar-se en els aspectes que no encaixen amb les definicions de la paranoia ni s’hi ajusten: així sorgeix el subjecte Aimée. El cas es construeix a partir de detalls concrets i d’observacions precises, refent els conceptes clínics generals des de la singularitat. D'altra banda, l'elaboració teòrica desenvolupada per Lacan a la tesi confronta els diferents sabers de l'època i hi incideix, sense evitar entrar de ple en debats clínics, terapèutics, judicials, filosòfics i fins i tot artístics. A la contraportada del llibre, Lacan confessa que va publicar la tesi “no sense reticència”; però afegeix que, “rectificat l'error, això demostrarà la necessitat del rodeig. El 1975 es desmarca del concepte de “personalitat” per referir-se a la psicosi, i diu que és “un intent de rigor”1. En aquest seminari ens proposem treballar a fons la tesi doctoral de Lacan i el cas Aimée: des del detall clínic i la investigació teòrica, passant pels debats epistèmics, fins a arribar a l'error assenyalat per Lacan i la volta necessària per rectificar-ho. També llegirem en paral·lel alguns dels escrits publicats per Lacan a principis dels anys trenta sobre assumptes clínics i teòrics relacionats, i els quals han estat recollits recentment a Primeros escritos (2024). [1] Lacan, “Conférences et entretiens dands des universités nord-américains”, Scilicet, 6/7, 1976, pàg. 9.
"Aimée" era Marguerite Anzieu –"estimada"–, el nom que li va donar Lacan al cas, prenent-lo d'una de les novel·les d'aquesta dona. Aimée havia intentat assassinar una actriu a l'entrada d'un teatre de París el 10 d'abril de 1931. Després d'un breu pas per presó, va ser atesa per Lacan a l'hospital de Saint-Anne.
A la seva tesi doctoral, “De la psicosi paranoica en les seves relacions amb la personalitat” (1932), Lacan posa en relleu que, més enllà del diagnòstic de psicosi paranoica, es tracta de fixar-se en els aspectes que no encaixen amb les definicions de la paranoia ni s’hi ajusten: així sorgeix el subjecte Aimée. El cas es construeix a partir de detalls concrets i d’observacions precises, refent els conceptes clínics generals des de la singularitat.
D'altra banda, l'elaboració teòrica desenvolupada per Lacan a la tesi confronta els diferents sabers de l'època i hi incideix, sense evitar entrar de ple en debats clínics, terapèutics, judicials, filosòfics i fins i tot artístics.
A la contraportada del llibre, Lacan confessa que va publicar la tesi “no sense reticència”; però afegeix que, “rectificat l'error, això demostrarà la necessitat del rodeig. El 1975 es desmarca del concepte de “personalitat” per referir-se a la psicosi, i diu que és “un intent de rigor”1.
En aquest seminari ens proposem treballar a fons la tesi doctoral de Lacan i el cas Aimée: des del detall clínic i la investigació teòrica, passant pels debats epistèmics, fins a arribar a l'error assenyalat per Lacan i la volta necessària per rectificar-ho.
També llegirem en paral·lel alguns dels escrits publicats per Lacan a principis dels anys trenta sobre assumptes clínics i teòrics relacionats, i els quals han estat recollits recentment a Primeros escritos (2024).
Selecció bibliogràfica
LACAN, Jacques. De la psicosis paranoica en su relación con la personalidad. Mèxic: Siglo XXI, 1984.
—“De nuestros antecedentes”, a Escritos, 1. Mèxic: Siglo XXI, pàg. 59-66.
—El Seminario 3: Las Psicosis. Buenos Aires: Paidós, 2000.
—Primeros escritos. Buenos Aires: Paidós, 2024.
—Artículos psiquiátricos. Aimée. Primeros escritos sobre la paranoia Teoría sobre la psicosis (1936-1946). XI Congreso de la Asociación Mundial de Psicoanálisis, pàg. 2. A: http://congresoamp2018.com/wp-content/uploads/2017/11/Bibliomani%CC%81a-es.pdf
LAURENT, Dominique. “Retorno sobre la tesis de Lacan. El porvenir de Aimée”, Freudiana, 55, 2009.
MILLER, Jacques-Alain. “La invención del delirio”, a El saber delirante. Buenos Aires: Paidós, 2005.
TENDLARZ, Silvia Elena. Aimée con Lacan. Acerca de la paranoia de autopunición. Buenos Aires: Lugar Ediciones, 2009.
PROGRAMA
15 de novembre: Presentació. Unitat i singularitat del cas
Rubén Touriño i Vicente Palomera
13 de desembre: L'estructura del cas
Vicente Palomera i Sonia Arribas
31 de gener: Anàlisi dels escrits d'Aimée
Sonia Arribas i Howard Rouse
28 de febrer: La connexió entre el símptoma i la creació literària
Howard Rouse i Rubén Touriño
1 Lacan, “Conférences et entretiens dands des universités nord-américains”, Scilicet, 6/7, 1976, pàg. 9.
CALENDARIO
Divendres a les 20h30
DATES:
15/11 i 13/12/2024
31/01 i 28/02/2025
Presencial a Seu Barcelona
C/Sta Perpètua, 10-12
- Horario
- A determinar