EL CÀRTEL COM A RESPOSTA A L'ÈPOCA

Han passat 60 anys des de que Lacan va proposar el càrtel com a modalitat de treball privilegiada per a la seva Escola. En aquells dies, aquest petit grup, òrgan de base encarregat de sostenir una elaboració sota una organització circular i destinat a la permutació[1], va ser la resposta a la preponderància de la figura del didacta, a les classes magistrals, al “trànsit d'autoritat”[2] amb els quals la IPA va abordar el tema de la formació de l'analista.
Durant l'última trobada sobre el càrtel en la nostra Comunitat, el passat 25 d'octubre, Laurent Dupont va destacar que el càrtel era també una resposta a l'època actual [3]. Podem pujar l'aposta i asseverar que el càrtel ha tingut la virtut de ser una resposta a cada època?
És possible situar un primer antecedent del càrtel en la creació dels grups d'estudi de la SFP l'any 1953 davant la imperiosa necessitat de reclutar als més destacables joves analistes en formació. Es convocava a aquells interessats a aprofundir sobre algún o altre aspecte de la matèria psicoanalítica sota la modalitat d'un treball en grup que representaria, per la seva activitat autònoma, un complement original de les formes d'ensenyament tradicional, així com dels treballs resultants s'esperava una difusió en butlletins creats a aquest efecte [4]. No va ser sinó fins a l'any 1964 que Lacan va explicitar i va formalitzar el funcionament d'un petit grup, ja no d'estudi sinó de treball, atorgant-li aquest lloc privilegiat a la seva Escola, ja esmentat. Però el càrtel va tenir també un lloc protagonista deu anys després donant lloc a les primeres Jornades de Càrtels, on Lacan va anticipar dificultats que el van portar a dissoldre la seva Escola pocs anys després [5].
El càrtel en l'actualitat, present de diverses maneres en el Camp Freudià a través de les seves Escoles, ens ensenya que “la seva vitalitat mai ha estat contrarrestada” [6]. En quin sentit podem considerar-ho avui una resposta a l'època? En temps en què conviuen d'una banda els deliris d'autonomia del jo, i per l'altre, forts ideals de cooperativisme, el càrtel ens convida a pensar una vegada més la seva originalitat pel que respecta al llaç social . No podem deixar de banda les respostes més radicals d'homogeneïtzació davant de la proliferació de lo múltiple en els nostres dies. És en aquest sentit que Miquel Bassols va destacar el càrtel com “un aparell antiglobalització” [7] atès que implica una forma d'ús de l'U que no empeny a la integració homogènia, sinó que fa aparèixer l’un per un en la dimensió de la comunitat. Tampoc manca d'importància interrogar el relatiu a la dimensió del temps i a l'estatut del saber en l'època, o al mode en què l'un i l'altre es relacionen si tenim en compte que "el saber requereix temps i no només durada, perquè requereix escansions (…) que comporten l'adquisició d'un resultat parcial però que, com a tal, duu a terme la mutació del problema inicial"[8] . Un saber que es resisteix al replegament i a la franca comprensió, com el que proposa el càrtel, ha de poder, com a mínim, problematitzar l'estatut del saber i la dimensió del temps avui.
Ara bé, plantejar la tensió amb l'època no implica ser contrari a ella. Exemple d'això ha estat la seva promoció en alguns dispositius de joventut dins del Camp Freudià perquè el càrtel “ha afavorit el treball entre els més experimentats i els més joves (…), on la seva horitzontalitat és conforme a l'esperit de l'època”[9] .
En definitiva, abordar totes aquestes tensions per a revisar què és el que fa del càrtel una resposta a aquesta època és la nostra proposta de treball per a aquestes trobades. Si el càrtel continua vigent, podrem fonamentar la seva vigència?

1. J. Lacan, “Acto de fundación”, Otros escritos, Paidós, pp. 247-248.
2. J. Lacan, «De Rome 53 à Rome 67 : La Psychanalyse. Raison d’un échec» (1967), Scilicet 1 (1968), p. 45.
3. L. Dupont. El cártel: Una política de Unos. Disponible en el canal de Youtube de la CdC-ELP
4. J.-A. Miller. Escisión, Excomunión, Disolución, Manantial, 1987, p. 65
5. J. Lacan, Conferencia de clausura de las Jornadas de cárteles de la EFP. El cártel. Publicación de la CdC-ELP.
6. Web de la AMP, rúbrica “El cártel”. Disponible en internet.
7. M. Bassols. “Entrevista a Miquel Bassols a propósito del cartel en las Escuelas de la AMP”, Radio Lacan, 01.04.2014. Disponible en internet.
8. J.-A. Miller. Los usos del lapso. Los cursos psicoanalíticos de Jacques-Alain Miller. Paidós, pp. 218-219
9. C. Alberti, Informe moral AMP sobre 2024.

Comissió de càrtels de la CdC-ELP
Daniel Casellas, Eugenio Díaz, María Guardarucci (responsable), Lidia Ramirez i Alejandro Martínez.

Primera trobada
Dimarts 1 d'abril
20.30h

Conversen:
Patricia Heffes. Membre de la ELP i de la AMP. Responsable de la Comissió de càrtels de la ELP.
Marta Berenguer. Membre de la ELP i de la AMP. Més-un del càrtel El concepte d'Escola, tret: “L'Escola: una comunitat sense comunitat”.

Modera:
María Guardarucci. Membre de la ELP i de la AMP. Responsable de la Comissió de càrtels de la CdC-ELP.

CALENDARIO

Dimarts 20:30h

1 d'abril

3 de juny

... dates de tardor a confirmar.

Presencial a Barcelona, en connexió Zoom amb Tarragona

C/Santa Perpètua, 10-12. Barcelona

C/Fortuny, 23, 1r. Tarragona