Seminari de la CdC-ELP: A voltes amb el Sinthome

Seminari de la CdC-ELP: A voltes amb el Sinthome

COMISSIÓ ORGANITZACIÓ: Betina Ganim, Josep Sanahuja, Trinidad Valente, Carla Rojo
i Irene Domínguez

Jacques Lacan, en una conferència a Niça, del 30 de novembre de 1974 anomenada “El fenomen lacanià”¹, es va referir al que segons JAM² és el fil conductor de les seves diferents teories: la seva ambició d'associar la psicoanàlisi a una ciència. Diu Lacan: “El que voldria és aconseguir que el discurs analític es mantingui prou per a ensenyar-se de manera tan rigorosa com la ciència”³ .
Aquesta varietat de teories -que seguint a Miller solem tancar sota el terme -es produeix per una operació de “deformació contínua” del seu edifici conceptual; “una deformació contínua com la que trobem en la topologia mateixa, “aquest punt de vista de la matemàtica que fa equivaler les figures sense tenir mètriques ni distàncies”.
Tal ambició de Lacan va ser també la de Freud, encara que per a aquest el paradigma científic era el de la biologia. Lacan, en canvi, es va remetre a diferents disciplines vinculades al llenguatge oral i escrit: la lingüística estructural, la lògica matemàtica i la topologia, la de la superfície i els nusos.
Seguint la hipòtesi de JAM, la topologia interessa a Lacan perquè permet pensar relacions més complexes entre els termes. Pot ser és per això que trobem en el seu últim ensenyament altres eines que ens són útils per a llegir la complexitat del malestar actual, del qual cal intentar estar sempre a l'altura.
La topologia, deia, permet relacions més complexes entre els termes que les relacions definides per la geometria; perquè aquesta s'usa generalment per a les relacions entre termes (interior i exterior; dret-revés; a dalt-a baix).
Lacan va anar més enllà d'aquesta geometria, desembocant en una topologia en la qual trobem objectes tan singulars que es travessen ells mateixos, superfícies d'una sola vora, i les propietats singulars dels nusos, com són les borromeas, per a situar termes com a inconscient, repressió, gaudi …
La conferència “La Tercera” entorn de la qual dediquem dues sessions de la primera fase del seminari de la CdC, “La tríada romana”, ens servirà de pont en tant no només ens permet llegir la necessitat de passar del nus de tres al nus de quatre, sinó que tenim allí concernits els canvis en la teoria que impliquen una dissolució dels conceptes freudians⁴. Si bé La Tercera podria ser una “fita còmoda”⁵ per a situar el començament de l'últim ensenyament de Lacan, no hi ha cap escrit que “fixi el seu sentit”⁶ . Així, pretenem a partir de “La tercera”, i amb el Seminari 23, i els Seminaris 21 i 22, donar un marc a aquest moment de l'ensenyament de Lacan que ens porti a ampliar el nostre camp de pensament.
En aquestes deformacions que opera Lacan en les seves teories, el símptoma ocupa un lloc crucial. El sinthome és el títol que Lacan, en la primera classe del Seminari 23 es dedica a justificar, ja que com es veu, està escrit d'una manera rara, singular, diferent.
La modificació d'aquesta ortografia no és original de Lacan, sinó que la pren de la llengua de Rabelais (1495) escrivia així: sinthome (aquesta seria l'arrel de l'actual francesa symptôme: sym (AMB) tôme (TALL) SYNTÔME, del diccionari etimològic de la llengua francesa: (cap a 1565). L'indici d'un estat patològic. Realització d'una causa.

Pres del llatí symptoma, paraula culta procedent del grec súmptôma, «la qual cosa ocorre», «accident», derivat de sumpíptô, «caure junt», «sobrevenir». En el grec tardà va prendre el sentit de «manifestació d'una malaltia».
En fi, sinthome no és una paraula ni espanyola ni francesa, però es construeix a partir de la injecció del grec al francès. Lacan no ens diu més fins ara, però podem dir que, d'aquesta manera, amb aquesta nova grafia, es produeix un tall: ; el símptoma, així escrit, ja no és el símptoma psicoanalític freudià ni el del Lacan de la primacia del significant i l'inconscient estructurat com un llenguatge.
Pot ser sigui important començar a preguntar-nos si la introducció d'aquesta nova versió o concepció del símptoma implica la caducitat de l'anterior…o, més aviat, hem de veure com s'articulen? Alguna cosa que podrem treballar en el transcurs del seminari.
La proposta de la comissió del Seminari de la Comunitat de Catalunya és dur a terme un treball d'escola per a aprofundir en la comprensió i ús clínic del Seminari 23 El sinthome de Jacques Lacan.
Per a dur a terme aquest objectiu fem una CRIDA A LA CARTEL·LITZACIÓ. Hem dividit el Seminari 23 en tres parts diferenciades. Per a cada part, i a mode d'inspiració, proposem orientar-nos per un concepte diferent.
Cadascuna de les seves parts tindrà, durant l'any 2026, dues nits amb dues presentacions de la producció del treball dels càrtels. En aquestes nits, també comptarem amb la presència de convidats d'altres disciplines que ens il·lustraran amb el desenvolupament d'alguns conceptes.

Durant el curs, tindrem tres convidats: un matemàtic, un físic i un filòleg les presentacions dels quals podran servir-nos de suport al treball de recerca proposat.

ELS TRES CARTELLS

1r PART: L’ESPERIT NUSOS – CAPÍTOLS 1, 2 I 3
El concepte d'orientació serà: el cos del parlêtre
Tindrem la participació d'un convidat matemàtic.

2n PART: PISTA JOYCE – CAPÍTOLS 4, 5 I 6
El concepte d'orientació serà: la nominació.
Tindrem la participació d'un convidat filòleg que ens parlarà de Joyce.

3r PART: CAP AL REAL – CAPÍTOLS 7, 8, 9 I 10
El concepte d'orientació serà: l'inconscient real
Tindrem la participació d'un convidat físic.

El 27 de gener 2026 farem la presentació dels tres eixos, una per cada part.
El 24 de febrer 2026 tindrem la SESSIÓ D'INAUGURACIÓ amb una conferència a càrrec de NORA SILVESTRI, col·lega psicoanalista a Buenos Aires, membre de la EOL i la AMP, que ens oferirà una sèrie d'orientacions per a endinsar-nos en el treball de lectura del Seminari 23.

Presentacions productes de cartells: 7 d'abril, 19 de maig, 16 de juny, 29 de setembre, 27 d'octubre, 15 de desembre de 2026.
Ens recolzarem en el treball que es durà a terme en un altre espai de les nits d'escola “Lectures millerianas”, que estarà pensat per a ajudar a esclarir el treball del seminari i que es desenvoluparà entre febrer i novembre de 2026.
Per a apuntar-se als cartells escriure un mail, fins al 31 de desembre de 2025, a la cdc@elp.cat indicant en quin dels tres esteu interessats.

¡¡Esteu tots convidats a aquesta experiència d'escola!!

1 http://tertuliaslacanianas.blogspot.com/2016/03/el-fenomeno-lacaniano-jacques-lacan-1974.html
2 Miller, J-A., El nudo: el último amor de Lacan. En https://www.youtube.com/watch?v=o9H_idaXeus
3 Íbidem

4 Miller, J-A,. Clase 8 “La ultima enseñanza de Lacan”. El lugar y el lazo. Paidós, Bs.As, 2013.
5 Íbidem
6 Íbidem

CALENDARIO

Dimarts 20:30h

27  de gener

24 de febrer

7 d'abril

19 de maig

16 de juny

29 de setembre

27 d'octubre

15 de desembre

Presencial a Barcelona C/Santa Perpètua 10-12

Connexió online amb Tarragona C/Fortuny 23, 1r