Cap a les XXV jornades de l'ELP: Cuerpos adorados

Comissió organitzadora: Oriana Novau, Soledad Bertran i Carla Rojo

DIMARTS 9 DE JUNY

SESSIÓ DE PRESENTACIÓ DE L'ESPAI CAP A LES XXV JORNADES DE L'ELP “CUERPOS ADORADOS”

Intervenen:
Jesús Sebastián. Membre de l'ELP i l'AMP. Director de les XXV Jornades
Lidia Ramírez. Membre de l'ELP i l'AMP. Directora de les XXV Jornades
Irene Domínguez. Membre de l'ELP i l'AMP

Modera:
Soledad Bertran. Membre de l'ELP i l'AMP

DIMARTS 22 DE SETEMBRE

NIT CAP A LES XXV JORNADES DE L'ELP

Intervenen:

Claudia González. Membre de l'ELP i l'AMP  

Forma <> Forat
Notes sobre la consistència del cos

Els proposo aquesta fórmula com un dels eixos que m'ha permès a mi traçar l'arc de la relectura que Lacan fa, al final del seu ensenyament, de l'Estadi del Mirall, relectura que implica un nou imaginari. He hagut d'abreujar moltíssim per a l'espai del dimarts 22, perquè com bé saben, aquest salt tan gran no pot donar-se sense passar amb bon peu per les elaboracions de Lacan que queden, diguem, «enmig» d'aquest arc.

José Manuel Álvarez. Membre de l'ELP i l'AMP  

El cos: Un excés
Si el cos és el resultat de l'impacte de la llengua i la imatge contra la carn, resta, al seu torn com el que l'excedeix. I sobre aquest excés exposarem una sèrie de qüestions per entendre el predicament que tenen actualment els assumptes del cos i les seves conseqüències clíniques. Per a això, revisitar l'Estadi del mirall aïllant alguns aspectes d'interès sobre el tema de les nostres pròximes Jornades, il·lustrant-los a més amb un apunt clínic aportat per una dona que presenta la seva falta a ser reduïda a una malformació congènita que fa cos, seran alguns dels punts que recorrerem en la nostra presentació, i el tancament de la qual no serà un altre que un inevitable poema de l’inigualable Oscar Wilde.

Modera:

Carla Rojo. Membre de l'ELP i l'AMP  

DIMARTS 20 D'OCTUBRE

Intervenen:

Lucia Icardi. Sòcia de la seu de Barcelona de la CdC-ELP.
El cos prematur de l’ésser parlant.
Lacan va precisar, des dels inicis del seu ensenyament, algun element que es podria qualificar com a exterior al cos —però alhora íntimament relacionat amb ell— del qual el subjecte necessita servir-se per poder fer alguna cosa amb aquest aparellatge estrany que li ve de fàbrica. És a dir, que l’ésser parlant s'ha de recolzar sobre algun artifici que funcioni de pròtesi per construir-se un cos, el qual li permetrà —en el millor dels casos— suplir aquest desajust constitutiu. Per aquesta via, potser, arribarà a cristal·litzar una creença que li permetrà sostenir una vida: la creença de tenir un cos. No obstant això, aquesta falla tindrà un preu: d'allà en endavant, l’ésser parlant estarà habitat per una dualitat intrínseca: ell mateix es convertirà en un cos estrany.

Isabelle Durand. Membre de l’ELP i l’AMP
Cossos odiats.
Per a la psicoanàlisi, la relació amb el cos no és tan evident com sembla. La imatge especular ens proporciona una unitat que vela l'estranyesa estructural del cos. Però aquesta imatge, que sosté el nostre narcisisme, es pot convertir també en objecte de rebuig i fins i tot d'odi. L'empeny per embellir el cos, per fer-lo adorable, pot ser de vegades una manera de tornar amable per a un Altre una imatge que no aconseguim suportar. Tractaré d'il·lustrar aquesta temptativa de velar el forat mitjançant un testimoni de passi en el qual ocupa un lloc central la compra compulsiva de roba, una pràctica molt freqüent en la clínica que ens permetrà interrogar la funció de la identificació com a resposta al hiat que separa el subjecte d'una identitat plena amb si mateix.

Acompanya: Oriana Novau. Membre de l’ELP i l’AMP

CALENDARIO

Dimarts a les 20:30h

9 de juny
22 de setembre
20 d'octubre
10 de novembre

PRESENCIAL:
a Barcelona C/ Santa Perpètua 10-12, connexió online amb Tarragona C/Fortuny 23, 1º