• CONTACTO

El somni i el límit de la seva interpretació

Iniciem la preparació del XII Congrés de l'AMP que, l'abril del 2020, ens convoca a Buenos Aires a investigar sobre El somni. La seva interpretació i el seu ús en la cura lacaniana, preguntant-nos què s'interpreta de la son, de quin ordre és aquesta interpretació i el límit de la mateixa.

El límit de la interpretació del somni que l'analitzant relata en una anàlisi travessa l'obra freudiana i l'ensenyament de Lacan. És un límit que va interrogar Freud des de l'època de l'entusiasme de la interpretació del somni com a realització de desig i via règia de l'inconscient, fins al final de la seva obra, quan alerta als seus deixebles dels perills del furor interpretatiu. En Lacan trobem, primer, l'èmfasi posat en el desxiframent de la son seguint les lleis del llenguatge i la impossibilitat que la seva estructura presenta. Posteriorment, posarà l'èmfasi en el nucli de real que el somni actuant com a defensa xifra i desxifra, engendrant gaudi.

Ens proposem iniciar el treball preparatori del Congrés a partir d'alguns interrogants sobre la interpretació del somni i el seu ús a la clínica orientada per l ' "últim Lacan". El 19 de març presentarem els eixos de treball i l'oferiment als interessats a sumar-se a ell.

 

Comissió: Begoña Ansorena, Soledad Bertrán, Daniel Cena, Elvira Guilana, Montserrat Puig (responsable)

 

Eixos d'investigació

- El límit de la interpretació del somni com a formació de l'inconscient.

- El somni. El desig de dormir i el despertar.

- El somni i el fantasma.

- El somni i la veritat: "el Somni és realització del desig". Somni de transferència.

- El melic del somni, Què límit és de la seva interpretabilitat? Com entendre en l'última ensenyament de Lacan?

 
 

CALENDARIO

Dimarts, 19 de març

Presentació dels eixos de treball a càrrec de la Comissió de l'espai
Begoña Ansorena, Soledad Bertran, Daniel Cena, Elvira Guilana, Montserrat Puig
 
Dimarts, 21 de maig
Scilicet: ELS CARTELLS de l'SOMNI
El desig de l'Altre en el somni
El mateix somni, com una formació de l'inconscient, és ja un missatge el lloc d'enunciació és el lloc de l'Altre simbòlic per al subjecte soñante. És com discurs de l'Altre que rep el text i les imatges del son, és a dir, en la seva estructura significant de llenguatge. ¿"El desig de l'Altre en el somni" seria llavors la presència de l'Altre del desig en l'Altre com a estructura significant? ¿Seria la realització del desig com a desig de l'Altre en l'Altre? Veurem algunes conseqüències d'aquesta paradoxa que està en l'horitzó del treball del nostre cartell Scilicet.
Miquel Bassols
 
El somni és un despertar que comença
En el capítol VII de La interpretació dels somnis, en referir en despertar per la son i al somni d'angoixa, Freud destaca aquells "que tenen la capacitat de despertar-nos a la meitat del dormir", preguntant-se per què pertorben el dormir -que és un compliment de desig-. La intel, diu, falta en aquest punt. Quan "el desig s'agita", el somni trenca el seu compromís i és interromput i substituït pel despertar. ¿El desig s'agita, o la realitat pertorba? ¿Podem entendre així la cita que subratlla a la pàgina 567?: "el somni és un despertar que comença".
Soledad Bertran
 
Somni d'eternitat i temps
Prenem aquesta cita de Lacan com a referència principal del cartell, com a punt de partida del treball a realitzar: "L'absència de temps, és una cosa que se somia és el que s'anomena l'eternitat, i aquest somni consisteix a imaginar que un es desperta. Un passa el seu temps somiant, no se somia només quan es dorm". (Jacques Lacan, Seminari 25, lliçó del 15 de novembre de 1977, inèdit).
Xavier Esqué
 
Dimarts, octubre 29
El tènue vora del somni
Fins on arriben els somnis i fins on arribem a interpretar-los, no és el mateix. Les mutacions del subjecte al llarg d'una anàlisi modifiquen les possibilitats de lectura i d'ús dels somnis. El que canvia, diu Lacan en el Seminari 20, és el subjecte que llegeix el son.
La meva pregunta és en relació a l'estatut de la son i les seves noves formes d'ús al final d'un recorregut analític, quan no es tracta ja de desxifrar el sentit que el somni vela i revela, sinó de retallar (i desgastar) les inèrcies de significació del camp de l'altre com a respostes del subjecte a la realitat, i més enllà, quan la formalització del que aquí s'ha produït i la trobada amb els límits de l'experiència, ocupen al subjecte analitzant.
Pepa Freiría
 
Què desperta en una psicoanàlisi?
Tan el desig de dormir com el despertar han estat presents com a termes inseparables al llarg de l'ensenyament de Lacan, el qual ofereix una proposta radicalment diferent a l'oposició natural de Freud entre el son y la vigilia. Fins els anys 70 trobem la principal tesi lacaniana “ens despertem per seguir dormint” y al final del seu ensenyament la tesi es radicalitza en un “No ens despertem mai” o “el despertar absolut es la mort”. Aleshores, què es desperta i què és el que no es desperta en un anàlisi?
Oriana Novau
Coordina: Hebe Tizio
 
Dimarts, 12 de novembre
Intervienen Eugenio Diaz y Nicanor Mestres (En preparació)
Dimarts, 3 desembre
Intervienen Alicia Calderón de la Barca y Soledad Bertrán (En preparació)
Dimarts, 21 gener
Intervienen Shula Eldar y Hebe Tizio (En preparació)
 
Horari: 20:30 hs
Santa Perpètua 10-12 Barcelona
Entrada Lliure
Horari
A determinar

Comparteix

  • Comparteix a Twitter
  • Comparteix a Facebook