"La discòrdia entre els sexes a la llum de la psicoanàlisi". Cap a les XVIII Jornades de la ELP

Aquest espai de la Comunitat de Catalunya de l'ELP -preparatorio de les XVIII JORNADES DE LA ELP- proposa una lectura d'alguns d'aquests textos freudians a la llum dels treballs posteriors de Lacan i en conversa amb la nostra clínica contemporània.

Lacan va anar més enllà de Freud en les qüestions relatives a la discòrdia i disparitat entre els sexes però no per això va deixar de llegir-lo mai, i extreure dels seus textos ensenyaments. Com assenyalava recentment Éric Laurent, Lacan retorna a Freud per invertir-lo, és a dir, per fer una altra cosa. En Tres assajos per a una teoria sexual trobem ja destinacions molt diversos per a les pulsions, res harmonitzats amb els ideals genitals i normatius. Però serà després, en els seus treballs sobre la vida amorosa d'homes i dones, on localitzem algunes tesis fonamentals sobre aquesta discòrdia entre els sexes; tesi que Lacan reprendrà al llarg de tota la seva ensenyament, inclosa la posterior al Seminari 20, Encore, on trobem aquestes empremtes freudianes.

Comisió: Rosa Calvet✞, Laura Canedo, Patricia Heffes, Marta Serra, Jorge Sosa, José R. Ubieto (responsable)

CALENDARIO

30 abril. La dona és no tota per l'U
Freud va plantejar una solució edípica en les seves contribucions a la psicologia amorosa. En aquest text sobre "Un tipus particular d'elecció d'objecte en l'home" (1910), la condició del tercer perjudicat. Però Lacan va llegir aquesta condició en un més enllà d'Èdip apuntant a la condició de no-tota de la dona. Això destaca la discòrdia estructural entre els sexes, però permet també sortir de la repetició per inventar un nou llaç. Què ens ensenya la clínica referent a això? Obrim, així, la sèrie de reunions preparatòries de les properes XVIII Jornades de la ELP "La discòrdia entre els sexes. A la llum de la psicoanàlisi" a València, 23 i 24 de novembre de el 2019.

Intervienen: Enric Berenguer y Karina Piluso

Coordina: José Ramón Ubieto

28 de maig. "La vida sexual humana, invariants estructurals i solucions actuals"

Freud va captar des del principi de les seves investigacions l'absència en l'ésser humà d'una relació natural entre els sexes, però això va quedar vetllat en certa forma per una explicació basada en el complex d'Èdip i en la prohibició paterna. No obstant això, una lectura lacaniana de l'obra de Freud ens revela molts moments en què veiem que capta una mica més estructural. Un d'ells és l'article "Sobre una degradació general de la vida eròtica", en què la generalització de la degradació apareix com una versió freudiana del que Lacan més tard va formalitzar amb la fórmula "no hi ha relació sexual". D'aquesta lectura possible, suggerida per J.-A. Miller en el seu seminari "Lògiques de la vida amorosa", conversarem en la nostra pròxima reunió. Per a això ens recolzarem en una presentació de l'article i en un cas clínic.

Intervienen: Hector Garcia y Rosalba Zaidel

Coordina: Jorge Sosa

19 de juny. El mal pas de les passions 
La projecció en el partenaire de la pròpia hostilitat és un factor habitual de la discòrdia entre els sexes. En aquest assaig, -"El tabú de la virginitat" (1918 [1917])- Freud declina la seva lògica. D'una banda, enterament incomprensible, misteriosa, aliena ..., la dona desperta l'horror en l'home. De l'altra, ell serà el dipositari de l'hostilitat que desperta en ella l'enveja de penis. Es tractarà llavors de veure com això apareix a la nostra clínica i en la teoria, més enllà de la lògica fàl·lica, a la del no-tot.

Intervienen: Iolanda Ferreres y Gabriela Galarraga

Coordina: Laura Canedo

15 octubre. El femení entre els sexes
Els dos textos sobre la sexualitat femenina que Freud escriu entre 1931 i 1932 ("Sobre la sexualitat femenina" i "La Feminitat"), posen en primer pla això singular, que a partir de Lacan anomenem gaudi, i que d'alguna manera ja es havia insinuat en algunes de les idees freudianes com "l'enigma femení" o el "continent fosc".
Quan Lacan en 1960 dóna els seus Idees directrius diu allà que "La sexualitat femenina apareix com l'esforç d'un gaudi embolicat en la seva pròpia contigüitat (...) per realitzar-se a porfía del desig que la castració allibera a l'home donant-li la seva significant en el falo ". Aquest esforç té conseqüències: la posició sexuada, l'estrall matern, la discòrdia pròpia de la relació entre els sexes; qüestions totes que l'experiència analítica permet situar.
En aquesta reunió ens proposem articular aquests dos textos freudians amb un fragment clínic perquè en la conversa puguem extreure el que fa a l'actualitat de la pràctica analítica.

Intervienen: Patricia Lombardi y Susanna Vendrell

Coordina: Patricia Heffes

5 novembre. Análisis terminable e interminable

La fi d'anàlisi comporta per a Freud per una banda una prohibició del gaudi, i al mateix temps una autorització del subjecte al gaudi. La repressió opera d'una altra manera. Lacan parlarà d'identificació al símptoma com a manera d'assumir aquest gaudi i la seva singularitat. Com pensar llavors la discòrdia entre els sexes en aquesta doble perspectiva del final?

Intervienen: Neus Carbonell i Myriam Chang

Coordina: Marta Serra

Hora: 20:30 hs

Santa Perpètua 10-12 Barcelona

Entrada Lliure