El gaudi i els seus destins Espai preparatori per al Congrés de la AMP – 2022  

“La dona no existeix”. Aquest és el títol del proper Congrés de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi. Com abordar aquest aforisme de Jacques Lacan a la llum de les experiències dels gaudis i els cossos en la subjectivitat de la nostra època? Per a tal abordatge, proposem dos eixos d’estudi: Père-versions i nuaments simpthomàtics, i L’empenyiment a La dona.

La concepció freudiana de la pulsió desmunta definitivament la idea de la naturalitat de la sexualitat humana. Sense una adequació entre la pulsió i l’objecte que li seria més adequat, Lacan sostindrà que en el muntatge de la pulsió, no és l’objecte sinó el recorregut per arribar-hi el que instal·la l’experiència de gaudi per a un subjecte. La pulsió és doncs autoeròtica perquè estableix un recorregut d’anada i tornada sobre ella mateixa.

L’ensenyança de Lacan cerca distingir, per una banda, aquell gaudi que sorgeix com efecte de la castració, i, per altra banda, el que es manté a nivell del registre real. El primer – el gaudi fàl·lic- es troba atrapat en la lògica del tot i la excepció. És el gaudi que resulta d’una negativització i serveix, d’aquesta manera, d’apuntalament a la distribució dels sexes i gèneres. En el segon – el que Lacan nombrarà com a gaudi femení, gaudi suplementari o gaudi no-tot – hi trobem el que roman en el parlêtre com a gaudi Un, el gaudi positivat del cos que es té.

Aquesta perspectiva, desenvolupada més recentment per Jacques-Alain Miller, posa en evidència que no existeix la complementarietat dels gaudis sexuals, que el llenguatge incideix en la forma en la que cada ésser parlant habita el seu cos en la mesura en que és sexuat i que les anomenades identitats sexuals revelen la forma de cada parlêtre d’arreglar-se amb un gaudi a-sexuat.

La pulsió es relativa als seus destins; el gaudi, al seus nuaments simpthomàtics.

Eix 1: Père-versions i nuaments simpthomàtics

La père-versió és el gir introduït per Lacan el 1975 a les perversions clàssiques, degut a l’evaporació de l’ideal del pare. Algunes père-versions tindran la funció de mantenir nuats els tres registres i de localitzar el gaudi, més enllà de les estructures clíniques. D’aquesta manera, Lacan anunciarà en el Seminari 23 que la père-versió té la funció de mantenir el nuament dels registres Real, Simbòlic i Imaginari en la mesura en que aquest nuament simpthomàtic està articulat a la castració.

De quina manera els discursos sobre la diferència sexual, les identitats de gènere, o el recurs a la intervenció sobre els cossos incideixen en els nuaments simpthomàtics del parlêtre?

Eix 2: L’empenyiment a La dona

El concepte d’Empenyiment a La dona és la fórmula trobada per Lacan en el seu escrit “El atolondradicho”, de 1972, per a definir el gaudi que no passa per la castració i que, en algunes psicosis, s’infinititza sense poder localitzar-se en el cos. No obstant, és precís tenir en compte l’antecedent que ens marca “D’una qüestió preliminar a tot tractament possible de la psicosis” de 1958, on Lacan l’anomena com a gaudi transexualista en referència al cas Schreber.  

L’empenyiment al universal de La dona és doncs, l’esforç del subjecte de fer del gaudi no fàl·lic un absolut, inscrivint un altra excepció que funcioni com una nominació i com a límit al gaudi.

En quines formes trobem avui la funció de l’excepció en la relació singular dels subjectes amb el seu gaudi?

Invitem als membres i socis de la Comunitat de Catalunya a afegir-se a aquest treball, inscrivint-se en un dels dos eixos proposats (Père-versions i nuaments simpthomàtics o L’empenyiment a La dona) i participant de les reunions previstes per a cadascun dels eixos. Les sessions de maig i juny del calendari estaran destinades a la presentació i discussió del treball extret de cada eix.

Comissió d'organització: Ivan Ruíz (responsable) Lucía D'Angelo, Leonora Troianovski, Marta Gutierrez, Daniel Cena.

Per a tal, han d’enviar un correu electrònic a cdc@elp.cat inscrivint-se en el eix 1 o eix 2. Rebran després, per part de la comissió de l’espai, la invitació al treball amb les dates específiques previstes per a cada un dels eixos.

CALENDARIO

Calendari:

16 març, 20:30h.

La comissió presenta els eixos de treball proposats per iniciar aquest treball i l'oferiment als interessats a sumar-se a ell.

Comissió: Lucía D’ Angelo, Marta Gutiérrez, Leonora Troianosvki, Daniel Cena, Iván Ruiz (responsable)

6 abril,20:30h.

"L'empenta a la dona és un concepte"

Presenta: Vicente Palomera

4 maig,20:30h.

1 juny, 20:30h.

Intervé: Anna Aroí