“Marques del trauma” Espai preparatori de les XX Jornades de la ELP

Tot i essent uns dels primers conceptes freudians, allò traumàtic via seducció, també va ser un dels primers en ser abandonats per Freud per fer prevaler l’impacte del fantasma en la etiologia de les neurosis. Però, els tràgics esdeveniments de la I Guerra Mundial, i la consegüent introducció de la pulsió de mort, van marcar una fita en la concepció del trauma respecte al mainstream.

Com assenyala Eric Laurent, actualment vivim en la època de la seva generalització. L’ús abusiu de la paraula ciència, per tot us, elabora discursos on tot pot ser trauma per tots, però, en cada època els psicoanalistes ens hem preguntat pel trauma i tenim referències precises.

De manera que, en mig d’aquesta generalització del trauma, la orientació lacaniana apunta a cóm el trauma opera en l’un per un, en definitiva, en la seva funció com a trouma i la seva topologia.

Les pròximes jornades de la ELP tractaran sobre “les marques del trauma”. Allí trobem ja una definició, tal com la Comissió Científica de les Jornades ho assenyala en el seu text de presentació: “Trauma és signe, és marca, és ferida provocada per una lesió inevitable en el hablanteser (esserparlant).

Us convidem a participar d’aquesta conversa.

Bibliografia:
E. Laurent,  “El revés del trauma”, Virtualia, Revista digital de la EOL, Nº6 Julio, 2002.
M.-H. Brousse, “¿Qué es lo traumático?”, en https://www.youtube.com/watch?v=CWia54i_34A
L. Gorostiza, “La opacidad del analista trauma”, en http://uqbarwapol.com/la-opacidad-del-analista-trauma-leonardo-gorostiza-eol/

Comissió d'organització: José Manuel Álvarez, Eugenio Díaz (responsable), Graciela Elosegui, Àngela Gallofrè, Mario Izcovich
 

CALENDARIO

Proposem sis sessions de treball:

- 27 d'abril - Les mirades de l'trauma

El trauma: Una mirada, cara a cara, per Guy Briole
Cadascun i cadascuna pot estar confrontat a la trobada d’allò que, en un esdeveniment, constitueix un accident. El trauma és això, això que fa forat, efracció d’allò real. La mirada és allí central, quelcom d’aquesta trobada desgraciada amb allò real que mira al subjecte d’enfront (de cara). La psicoanàlisi posa l’accent en la ètica del ben-dir sobre el que ha sorgit inopinadament en primer pla en la trobada traumàtica.

Acompanya i presenta la sessió, Eugenio Díaz

- 25 de maig - Escriptures de l'trauma

Coordina: : José Manuel Álvarez.

Presenten:

Gabriela Galarraga: Significant enigmàtic, marca singular

El Reial traumàtic provoca en una trobada inassimilable un estrip en la trama. Cal teixir una escena en les vores de l'forat cavat per l'absència de la relació sexual, refer el nus, reescriure la història. En una anàlisi orientat pel "os del que Reial" es tracta d'anar més enllà de la "ferida sexual" que evoca el trauma fins a aconseguir agafar al Reial esmunyedís el significant enigmàtic de l'trauma. 

Antoni Vicens: El trauma-ma de la-lalengua

El desig de la mare és inextricable de la seva voluntat de gaudi. Si és impossible de dir, no cessa de repetir-se. En la seva conferència publicada a El Psicoanàlisi 7, Eric Laurent apunta el trauma fonamental: per Freud, la pèrdua de la mare; per Lacan, la pèrdua de la dona. Si els ajuntem, situem el trauma en la traducció de el desig de la mare a la inexistència de la dona. Llavors el trauma ho és de llengua, quan no hi ha paraules.

- 8 de juny - Trauma i gènere

Coordina: Ángela Gallofre.

Presenta:  Neus Carbonell i Pepa Freiría

Pepa Freiría

Una elecció crucial

Neus Carbonell

Per què ser normal quan pots ser feliç?

El títol escollit fa al·lusió a una interessant novel·la de Jeanette Winterson. Preguntar-se avui per la qüestió del gènere i del trauma evoca dos significants que han pres tota la seva dimensió en la civilització contemporània: la felicitat i la normalitat. Tanmateix, per a la psicoanàlisi, la sexualitat és traumàtica perquè té a veure amb el troumatisme, amb el forat que el llenguatge inscriu en el cos parlant. Un petit recorregut per la qüestió de la felicitat i de la normalitat a l’ensenyament de Lacan ens orienta per pensar la qüestió del gènere i el trauma.

M.Àngela Gallofré

Quan gairebé tot es tanca...

Els variats discursos de la nostra època, conflueixen algunes vegades -massa pel meu gust- a "tancar" qualsevol problema o obstacle que es presenti, ja sigui amb protocols, ja sigui amb les ofertes d'intervenció sobre el cos.

Els variats discursos de la nostra època responen ràpidament -massa pel meu gust-. En l'Orientació Lacaniana també tenim un protocol, l'anomenem temps lògic i també responem, mai per a "tancar".

Una vinyeta m'acompanyarà.

- 28 de setembre - La sexualitat avança "a tombs"

Coordina:

Mario Izcovich

Continuïtat i discontinuïtat

Pensar el trauma com a procés i no només com a esdeveniment (E. Laurent), ens porta a pensar la relació entre trauma i sexualitat més enllà de allò contingent. A la sexualitat hi ha continuïtat i discontinuïtat i el trauma no té un sentit universalitzable sinó que es verifica en l'un per un. No és això efecte de la no proporció sexual a conseqüència de ser éssers parlants?

Com ho assenyala Lacan a Aun: "lallengua ens afecta primer per tots els efectes que comporta i que són afectes" (pàg. 169)

Presenta:

Oriana Novau

Allò traumàtic en l'abús sexual infantil

Trauma i sexualitat són dos significants que remeten a el cos i al llenguatge.

Analitzar i articular la confluència d'aquests dos significants (trauma / sexualitat) amb un tercer, l'abús, passa per no fixar aquesta tríada i poder desgranar, en cada cas, on resideix el traumàtic més enllà de l'esdeveniment. Eric Laurent* planteja que el trauma seria més un procés que un esdeveniment ja que acompanya per sempre al subjecte.

A través d'una vinyeta clínica donaré compte d'aquest procés singular.

*Laurent, Eric, “El revés del trauma”, en revista Virtualia #6, 2002 http://www.revistavirtualia.com/articulos/696/destacados/el-reves-del-trauma

Vicente Palomera.

Quan l'estructura es converteix en drama.

En el capítol XX del Seminari 16 D'un Altre a l'altre trobem una lectura deltrauma d'una gran riquesa. Lacan estudia en detall el "punt d'entrada per on l'estructura del subjecte es converteix en drama", Si ens prenem seriosament l'experiència del traumatisme, hem de donar al gaudi una funció fora del sistema, una funció absoluta, precisament quan "es produeix la positivació el gaudi eròtic "correlativament a la "positivació el subjecte com a dependència del desig de l'altre "(Op. cit. pàg. 293).

- 19 d'octubre - Amors traumàtics

Coordina: Eugenio Díaz.

Presenta: Lucía D'Angelo i Marta Serra.

Marta Serra, D’amors  i escombraries:

Hi ha una cara funcional de l'amor, la que ajuda a establir i sostenir relacionsamb els altres, i que sorgeix com una suplència de la relació sexual que no hiha per als éssers parlants. Però l'amor vetlla també una forma de gaudi opac i persistent de cadascú, que, de vegades, inesperadament, pot quedar al descobert. Aquest sorgiment, sempre traumàtic, pot produir-se quan un qualsevol dels amors que poblen una vida, per exemple el d'una mare pelsseus fills, trontolla. 

Lucia D’Angelo, “Frida Kahlo y Diego Rivera”:

“Amors traumàtics”… el primer exemple que em va venir al cap va ser la relación de Frida Khalo i Diego Rivera. ¿Hi hauria una parella on l’amor fos méstraumàtic? Fa temps, havia llegit un dossier elaborar per Hervé Aubron, el títolera “Parelles literàries i destins creuats” que vaig pensar que em serviría de refrència per explorar la relación entre els pintors. No obstant això em vaigaturar a la pregunta: Què es un amor traumátic en l’última concepció de l’amoren Lacan, més enllà de Freud?

 
- 9 de novembre - L´analista trauma

Coordina: Graciela Elosegui.

Presenta: Lidia Ramírez: “La sorpresa del trauma”

La sorpresa per al subjecte és que el símptoma se li apareix deslligat de lʼesdeveniment traumàtic.

Hebe Tizio: "L'analista trauma"

La neurosi de transferència respon a raons estructurals per això no cal alimentar-la. L'analista trauma s'allunya d'aquest punt tractant de remetre el "ple" de la neurosi de transferència al forat. És l'analista que redueix el sentit del símptoma a una contingència sense sentit.

Activitat on-line via ZOOM, oberta a membres i socis de la CdC-ELP

No membres, ni socis, prèvia inscripció enviant la seva sol·licitud a: cdc@elp.cat