Seminari del Passi. Del desig de curar(se) al desig de l’analista

Del desig de curar(se) al desig de l’analista

La intervenció de Jacques-Alain Miller de l’11 de juny de 1994, amb el títol “Els fonaments neuròtics del desig de l’analista”, em serveix de guia per interrogar els avatars del desig de curar en la meva experiència, així com la manera de situar una transformació de les seves premisses al llarg de la cura i en el seu final.

En aquesta intervenció, Miller observa que el desig de l’analista pot semblar absent dels testimonis de passi, tot i que afegeix que, com tot desig, ha de ser interpretat. A continuació, proposa situar-ne els orígens en la cura sota la forma del desig de ser psicoanalista, “que es veu emergir, sens dubte, de la patologia neuròtica i de la terapèutica d’aquesta patologia.”

Com situar en l’experiència analítica la modificació d’aquesta forma de desig, perquè sigui com “arrencada a queixalades” (happée) vers el desig de l’analista?

En el meu cas, del desig de ser psicoanalista estava molt decantat cap a una versió particular del desig de curar, que per certes determinacions fantasmàtiques era inseparable d’un desig de curar-me. Paradoxalment, una part del treball analític va consistir a curar-me d’aquesta forma de desig, llastrada per un gaudi les coordenades del qual en el fantasma va ser necessari situar i transcendir.

Un moment crucial d’aquesta tasca va tenir la seva manifestació clínica particular. La pèrdua de la seguretat fantasmàtica correlativa de l’orientació pel desig de curar-curar-me va desarticular una orientació espúria. Sense aquesta justificació, l’acte analític es manifestava com vinculat a un desig sense cap mena de garantia. En dues ocasions, al bell mig d’una sessió amb un analitzant, la decisió d’interpretar va provocar immediatament una atac d’angoixa massiu.

L’anàlisi va haver d’elucidar quest moment crucial, qüestionament que obria la porta a una interrogació sobre què podia sostenir la meva pràctica, més enllà d’un punt de dificultat la natura del qual es va precisar molt després.

Es tracta, finalment, de passar de la identificació a la divisió del subjecte provocada per la interpretació – en tant que aquesta obre una fenedura – a orientar-se pel real en joc en el símptoma.

Bibliografía:

Jacques-Alain Miller, “Sur les fondements névrotiques du désir de l’analyste”, en Comment finissent les analyses. Paradoxes de la passe, Navarin Éditeur, 2022. Edición en castellano en Freudiana nº 63.

Jacques-Alain Miller, “Lo real en el siglo XXI”, Presentación del tema del IX Congreso de la AMP.

Pierre Naveau, “El deseo del analista”, Textos de orientación del IX Congreso de la AMP, 2014, París. http://www.congresamp2014.com/es/template.php?file=Textos/Desir-de-lanalyste_Pierre-Naveau.html

Jacques Lacan, Le Séminaire, livre XI, Les quatre concepts fondamentaux de la psychanalyse, Seuil, Cap. XIV, pp. 161, 169.

CALENDARIO

Intervene: Enric Berenguer 

Modera: Marta Serra

Dimarts 10 maig, 20:30

Presencial