Curs Obert Aforismes Lacanians.    

Desmuntant la malaltia mental. Una operació pera unmateix.

Per alapsicoanàlisis no es possible entendreres de la condició humana si no s’enténabans en unmateix. Si bé“tot el mónés boig”- com diu un dels  aforismes de Lacan-, no tot el món busca saber sobre la sevapròpiabogeria. Semblamés viable fer-se representar per les propostes del discurs social imperant i lesseveslògiques.

És en relació aaquests marges entre homés propi iels modes de tractamentcontemporani de allòque és estranyqueens proposemtreballarper aquest ocasió. I, a més, serà unatrobadainterdiscursos.

Presenta Cursus: Neus Carbonell, psicoanalistesa Barcelona, Membres de la ELP i la AMP.

Convidat: Marcos Obregón, embaxador de la associacióNikosiai autor del llibre Contra el diagnóstico. Desmontando la enfermedad mental.

Dinamitzen el Cursus Obert Pepa Freiría i Silvia Grases, psicoanalistesa Barcelona, Membres de la ELP i la AMP. Coautores del llibreAforismosLacanianos. Una introducción al psicoanálisis.

Un embolic aforístic: L’Altre és el cos i l’Altre no existeix.

Tracten aquest embolic Eugenio Díaz i Graciela Esebbag, coautors del llibre.​

L’Altre és el cos… L’Altre no existeix. Cóm entender aqueets dos aforismes, elucidats un al costat de l‘altre? Respon aquesta aparent contradicció sols l’estil de Lacan de un dir que implica allò i el seucontrari?

Potser, anant més enllà, els dos aforismes posats en tensió ensconvoquen a pensar-los com brúixoles. Brúixoles en una banda de Mohebius que permet repensar la ex-istència, el cos, l’Altre, més que com conceptes en el sentit de un saber tancat, o a la manerade la “teoria clàssica del coneixement”, com un “saber armar alguna cosa”, que està més a prop del real que de la veritat, de la quel’obsolescència no es sense conseqüències.

Aquí serà essencial la referencia del discurs analític al no-tot. Aquesta classe del Cursus no tindrà la vocació del dos més dos quatre, més de l’impossible i un saber fer amb ell, como teló de fons.

Dilluns 13 de febrer

20h

Dos aforismes que escandalitzant: l’inconscient està estructurat com un llenguatge i no hi ha relació sexual. 

Carn i logos. Gabriela Galarraga, psicoanalista i coautora.

Lacan a la seva primera ensenyança dona primacia al simbòlic i afirma que l’inconscient està estructurat com un llenguatge, que el subjecte està subjectat per el llenguatge.

Avançada la seva ensenyança destacarà més  el gaudi que porten les paraules, arribant a afirmar  la corporeïtat de les paraules.

Sobre ho impossible. Mario Izcovich, psicoanalista i coautor.

 “El cos a cos amorós no uneix, no fa relació. Cadascú gaudeix sol iningú gaudeix de l’altre. El gaudi no es complementari amb ningú. L’inconscient determina un impossible.” (G. Galarraga, pag. 196, Aforismos lacanianos)  

Modera: Marta Serra 

Dilluns 13 de març

20h

L’amor i el cos de l’home.

Susana Brignoni llegeix el que escriu Vicente Palomera sobre un bonic aforisme lacanià: Estimar és donar allò que no es té. Vicente Palomera, per la seva part, comentará la lectura de Brignoni sobre l’afirmació lacaniana de que l’home té un cos.

Anima la conversació: Jorge Sosa

Dilluns 17 d’abril

20h30

"La veritat té estructura de ficció" i "El real sempre torna al mateix lloc". 

Cóm es comuniquen aquests aforismes? Es lliga ficció i real?

Miquel Bassols i Francesc Vilà contrasten dos aforismes del lacanisme clàssic. El de la primera ensenyança de Lacan on la transmissió és clara i la praxis ordenada segons estructures mentals.

Modera: Josep Maria Panes, coautor del llibre que parla d’un aforisme èpic, "L'angoixa no és sense objecte". 

Dilluns 15 de maig 

20h

José Ramón Ubieto i Enric Berenguer són co-autors del llibre "Aforismos Lacanianos" i conversaran amb la 

Convidada: Alba Rovira Font. Sociòloga. Investigadora centrada en l'anàlisi d'impacte social en perspectiva de gènere.

Modera: Daniel Cena 

L'ésser sexuat solament s'autoritza per sí mateix… i alguns altres

Aquesta frase de Lacan, escrita el 1973, és una anticipació del que a l'actualitat es verifica: el subjete del nostre temps no reconeix cap altra autoridad que la pròpia en allò que es refereix als seus modes de gaudi. Però, como afegeix la segona part de la frase, el subjete no és tan lliure ni està tan sol en les seves eleccions com la idea d'"autodeterminació" suggereix.

La dona no existeix

És una frase que assenyala una impossibilitat d'escriure la dona com categoria universal, la qual cosa té les seves conseqüències en cada ser parlant i en les dones com subjectes exposats a l'empenta actual a negar aquesta impossibilitat, tractant de fer-la existir de múltiples maneres, incloent abusos i servituds.