CLÍNICA Y CRÍTICA DEL PATRIARCAT. Cap a PIPOL 11

El proper Congrés Europeu de Psicoanàlisi, PIPOL 11, es celebrarà a Brussel·les els dies 1 i 2 de juliol de 2023, i serà dirigit per Guy Poblome.

Les temporalitats discursives, el predomini d'un o diversos discursos en una època, la seva estabilitat, la seva transformació, es troben en absoluta dependència en relació amb la pròpia època que aquests modelen i per la qual són modelats a l’ensems.

En l'argument[1] de la nostra propera trobada en el marc europeu, impulsat per la EuroFederació de Psicoanàlisi, es parla d'un retorn de la temàtica del patriarcat als debats de la civilització. Per una banda, trobem un anhel de “sortir de l'era del pare”, per citar a Jacques-Alain Miller el 2013[2] i, per una altra, del declivi del pare que, de fet, es trobava en marxa des de l'inici del segle passat, el segle 20. “[L]a seva personalitat mancada, absent”[3] feia aparèixer ja una figura esquerdada que, paradoxalment, mostrava amb tot una cara fèrria, fonament d'un sistema repressiu organitzat jeràrquicament que feia brollar símptomes en el cos i en la subjectivitat, els quals eren darrere la invenció freudiana.

“La psicoanàlisi -escriu Guy Poblome- ha participat en el qüestionament de l'ordre patriarcal”[4]. Tanmateix, això no ha impedit que hagi estat inclòs entre les disciplines considerades promotores del patriarcat a partir, per exemple, de l'Èdip “que instaura la primacia del pare, que seria una espècie d'imatge patriarcal”[5].

Serà necessari fer el recorregut epistèmic en relació al pare però, també, en relació a les incidències en la clínica, en la cristal·lització de les identitats, en la configuració nova de la família i en d'altres formacions humanes. En aquest sentit, tenim com a orientació la formalització contínua que va portar endavant Jacques Lacan en el seu ensenyament. Aquest incloïa una crítica assídua, que Lacan aplicava no només als seus antecessors i als seus contemporanis, sinó també a la seva pròpia teorització, sempre articulada a la clínica, il·lustrada pels productes culturals i del camp del saber clàssic i de la seva època.

Ens correspon preparar el terreny que ens portarà al Congrés Europeu, revisar-ne la bibliografia, els textos preparatoris, així com també promoure una lectura dels esdeveniments de civilització que determinen el sentit comú cap al qual acaben sent absorbides les vides dels parlêtres.

Proposarem llavors un recorregut que vagi del general al singular, i que s'articularà en almenys quatre trobades, que prendran com a centre els eixos de treball que pròximament seran publicats per l'organització del Congrés.

Comissió: Neus Carbonell (responsable), Oriana Novau, Leonora Troianovski, Erick González.

[1] Poblome, Guy. Argumento: Clínica y crítica del patriarcado. Disponible en internet: https://www.pipol11.eu/es/argumento/

[2] Miller, Jacques-Alain. Sortir de l'âge du père. Disponible en internet : https://www.youtube.com/watch?v=0S020Zoy9XQ

[3] Lacan, Jacques. La família. Argonauta, Buenos Aires, 2003, p. 94.

[4] Poblome, Guy. Ibíd.

[5] Lacan, Jacques. El Seminario, libro 18, De un discurso que no fuera del semblante. Buenos Aires, Paidós, 2009, p.160.

CALENDARIO

CALENDARI

Divendres 3 de febrer de 2023

20h30

Conferència inaugural a càrrec de Guy Briole 

L'ordre patriarcal i la psicoanàlisi

Modalitat presencial Seu Barcelona de la CdC-ELP

Dimarts 7 de març de 2023

20h30

Residus del pare

Intervenen: 

Leonora Trianovski: Polvorització del nom del pare i Moviment Woke

Oriana Novau: Dels pecats i malalties del pare

Erick Gonazález: Les particularitats residuals

Modalidad presencial a la Seu Barcelona de la CdC-ELP

Dimarts 18 d'abril de 2023

20h30

Intervenen: 

Araceli Teixidó

Jorge Sosa

Coordina: Leonora Troianovski.

Presencial a la Seu de Barcelona de la CdC.

Dimarts 16 de maig

20h30

Del pare i els seus pecats

Intervenen: 

Pepa Freiría

Claudia González

Modera: Neus Carbonell

En aquesta ocasió comptarem amb dues presentacions. Claudia González ha titulat la
seva “Each age a lens”, un vers d'Emily Dickinson que evoca la singularitat de cada
època. Pepa Freiría amb el títol “Com recordar el real de la psicoanàlisi avui”, ens
parlarà del que la lens del nostre temps mostra.
Amb tots dos treballs abordarem la pregunta urgent de la psicoanàlisi avui: Com estar
a l'alçada de l'època? Com deixar-se ensenyar per ella? Al capdavall, la psicoanàlisi va
néixer amb la docilitat de Freud al símptoma de la seva època que va escoltar encarnat
en els dits d'algunes dones. La psicoanàlisi, lluny de lamentar-se per paradisos perduts,
s'interessa pel símptoma, és a dir, pel malestar de l'època.
Aleshores, en aquest espai preparatori del proper congrés PIPOL XI ens preguntarem
pel que ha vingut al lloc del Nom del Pare i els seus residus: Com s'ho fa el parletre
amb el real quan el Nom del Pare ja no organitza els semblants de la sexualitat.

Presenicial a la seu de Barcelona