SEMINARI DEL PASSI."Ànima, agalma y palea" Presenten:Patricia Heffes i Enric Berenguer Modera:Daniel Cena Modalitat presencial

• Patricia Heffes, “El passi com a ànima d’una anàlisi”

En una intervenció de 2010 (1), Jacques-Alain Miller formulava una pregunta; “Est-ce pase?”. Amb la qual apuntava al cor de l’experiència. Serà al final on hi haurà una afirmació interessant per la relació que suposa: sense passi, l’anàlisi no tindria ànima, seria una anàlisi a la deriva. Aquí Miller fa servir “ànima” en el sentit d’Aristòtil, és a dir, una suma que vindria al lloc d’una fragmentació. Deriva i fragmentació es resoldrien al final d’una anàlisi, tenint el passi en l’horitzó.

Però també, la pregunta: “Est-ce passe?” és vàlid prendre-la en la seva ressonància en francès, “espace”, espai en català. Introduir-nos per la via de l’espai i no de la pregunta pel passi (si o no?), s’obre a investigar del costat de la funció, és a dir, situar les peces d’una topologia on caben diferents aproximacions. D’aquesta manera, hom podria considerar “l’espace” del passi en relació amb la funció de l’ànima que li atorga.Una fórmula extreta de l’organització del text ajuda a orienta la lectura: “Del saber el passi a una satisfacció”, aquest és un dels subtítols escollits per a l’edició.Amb aquests elements, em proposo abordar el text, per continuar en la via de dilucidar el “lloc” del passi en el final de l’anàlisi.

(1) Intervenció en el marc de la jornada de l’ECF, amb el títol “La cosa jutjada” 2010. Publicada a LCF, nº 75 i Freudiana, nº 60.

• Enric Berenguer, “Agalma, palea i final d’anàlisi”

 En el text proposat per Patricia Heffes per al seminari del passi, allò que m’interpel·la és la pregunta pel destí de l’agalma al dinal de la cura i en el procediment del passi. Miller planteja que “si hi ha fracàs del passi, és que allò que s’ha presentat com essent agalma esdevé palea”. Vull tractar aquest punt concret a la llum de la meva pròpia experiència del final de la cura, presidida per la següent paradoxa: si el final de l’anàlisi passa per qüestionar el valor agalmàtic de l’objecte implica en la transferència, amb la caiguda que això suposa del seu valor de sentit gaudit, de quina manera es re-investeix per causar el desig de transmetre’l en el passi? Donat que, si hi ha èxit – en el sentit d’un exit, sortida– de l’anàlisi, l’agalma esdevé palea. Per tant, el passi implica en aquest punto una torsió que m’interessa interrogar a partir de l’experiència.

CALENDARIO

Dimarts 14 de febrer

20h

Seu Barcelona CdC_ELP

Sta.Perpètua, 10-12