Intervenen:Catherine Galaman,Lidia Ramirez i Antoni Vicens

Des de l'Acto de fundación (1), Lacan va confiar el treball d'edificació de la seva Escola a l'elaboració sostinguda en petits grups. Tres, quatre, cinc… més-un. La tensió estava plantejada des de l'inici per a una Escola que pretenia al mateix temps proscriure el que anomenarà a El atolondradicho la vida de grup. Distingir el vincle social del grup és una indicació extreta d'aquest mateix escrit capaç d'orientar aquesta paradoxa, atès que el discurs psicoanalític sigui aquell que pugui precisament fundar un vincle social net de tota necessitat de grup (2).

D'altra banda, l'època que Lacan va saber anticipar com a marcada per la influència creixent de la xifra i del gaudi de l'Un tot sol, una nova complexitat s'afegeix a les trobades que proposa el càrtel. Aquest ha de ser capaç també de suportar la tendència a l'individualisme, per a facilitar, a través del seu propi funcionament, el que Miller va anomenar a El banquete de los analistas el camí del desacord cortès (3). 

Quin vincle social és llavors aquell que convé al càrtel? D'aquestes paradoxes, i d’altres, conversarem en aquesta pròxima trobada sobre El càrtel com a vincle social.

(1) Lacan, Jacques. “Acto de fundación”. Otros escritos. Paidós, 2012, p. 247  

(2) Lacan, Jacques. “El atolondradicho”. Otros escritos. Paidós, 2012, p. 499

(3) Miller, Jacques-Alain. El banquete de los analistas. Paidós, 2010, p.148

CALENDARIO

Dimarts 28 de febrer

20:30h

Presencial

Seu Barcelona de la CdC-ELP

Sta. Perpètua, 10-12