Seminari del Passi SATISFACCIÓ

Hebe Tizio, “Un biaix pràctic per sentir-se millor”

Freud a “Anàlisi terminable i interminable” no es mostra entusiasmat pels èxits de la teràpia psicoanalítica. En un text que aborda innombrables qüestions relacionades amb el tema té particular importància la pulsió i si les possibles modificacions es mantindrien amb el córrer del temps.

Allí Freud havia deixat plantejada una pregunta crucial: “Potser la nostra teoria no reclama per a si el títol de produir un estat que mai va preexistir de manera espontània a l'interior del jo, i la neocreació del qual constitueix la diferència essencial entre l'home analitzat i el no analitzat?” T. XXIII, p. 229. Aquesta neocreació toca allò pulsional –és el punt crucial d'una psicoanàlisi–, i ha rebut diferents definicions ja que es tracta, llegit des de l'actualitat, del que s'espera del final de l'anàlisi.

Al Seminari XI, 1964, Lacan formula –i podem afegir: es formula– una pregunta que s'avança al seu ensenyament ja que de fet es planteja un més enllà del fantasma: “Com pot un subjecte que ha travessat el fantasma radical viure la pulsió?”

De la mateixa manera que Freud, situa al final de l'anàlisi la dimensió pulsional, el gaudi diem ara, i també rebaixa l'entusiasme per raons estructurals, la limitació d’allò simbòlic davant del real, però introdueix la idea que l'anàlisi té un final.

Enric Berenguer, “A fora del laberint”

En una entrevista amb motiu del 70è aniversari i davant l'exclamació del periodista, “La psicoanàlisi ha fet de la vida un trencaclosques complicat”, Freud respon: “De cap manera, la psicoanàlisi simplifica la vida. […] Reorganitza el laberint d'impulsos extraviats i intenta tornar-los a enrotllar al rodet al qual pertanyen. O, per canviar la metàfora, proveeix el fil que condueix un home fora del laberint del seu propi inconscient.”

Aquesta observació de Freud planteja la fi de la cura en dos vessants, el nus entre els quals es tracta de situar: la de l'allò i la de l'inconscient. Des d'aquí interrogaré la tensió entre les dues doctrines del passi que Miller distingeix a l'ensenyament de Lacan: la que posa l'accent en la travessia del fantasma i la resolució de la transferència, enfront de la que posa l'accent en la satisfacció.

Cal veure una mica més enllà del laberint del fantasma per trobar els fils perduts d'aquesta satisfacció, potser la mateixa que a La lògica del fantasma Lacan anomena “gaudi a la deriva”.

Interrogaré un possible nus a partir de la meva pròpia experiència del final d'anàlisi.

CALENDARIO

Dimarts 14 de març de 2023

20h30

Presencial a la Seu de Barcelona de la CdC-ELP