Seminari del Passi. Els afectes al final de la cura

Seminari del Passi. 

Els afectes al final de la cura

Presenten:

*Gabriela Medin, Orientada per l’impossible.Cos, paraules, afecte, real

Seguint l'estela del treball sobre les paraules i el cos, em vaig interessar pels afectes al llarg de l'experiència analítica. Lacan va fer diverses referències als afectes al llarg del seu ensenyament. Però, cap al final, articula la dimensió del cos amb la dimensió de l'afecte. A la “Nota italiana”, situa l'entusiasme com l'afecte a què és portat aquell que ha “circumscrit la causa del seu horror”. També a Televisió es refereix al malhumor, com “un veritable toc del que és real”.

Com pensar la relació dels afectes amb el real? Si al llarg de la cura es produeixen transformacions en la manera com el subjecte respon al real, es produeixen també variacions en els afectes? Com es poden pensar els afectes en els diferents moments d'una anàlisi?

*Enric Berenguer, De l’afecte a l’(a)fecte

D'entre la diversitat de qüestions relacionades amb els afectes al final de la cura, m'interessa destacar un aspecte lligat a la meva pròpia experiència, tornant a reprendre la cita de “El Atolondradicho” que ja treballem en una primera ocasió al Seminari del Passi de la Cdc-ELP: “L'analitzant només acaba fent de l'objecte (a) el representant de la representació del seu analista. Aleshores, mentre duri el seu dol per l'objecte (a) al qual per fi l'ha reduït, el psicoanalista persisteix a causar el seu desig: més aviat maníac-depressivament”. (Otros Escritos, p. 511)

L'adverbi “més aviat” que fa servir aquí Lacan, amb la seva nota de prudència, obre la possibilitat de pensar una sèrie de matisos i varietats en la gamma de l'experiència afectiva del final.

CALENDARIO

Dimarts 19 de setembre de 2023

20h30

Modalitat presencial

Seu de Barcelona

Sta. Perpètua, 10-12