• CONTACTO

Nit de la Comunitat de Catalunya

Nit de la Comunitat de Catalunya

Intervenen:

Cesar Mazza (psicoanalista en Córdoba, Argentina, miembro de la EOL y de la AMP)

Graciela Esebbag (psicoanalista en Barcelona y miembro de la ELP y de la AMP).

 

L'escriptura en el seu esdevenir: l'exemple Germán García

 

Partint de la definició de Jacques Lacan del símptoma (referit a James Joyce) com a “esdeveniment de cos”(1) Cessar Mazza ens proposa seguir aquesta pista en l'escriptura de Germán García. Tenint en compte puntualment els seus assajos analítics i algunes intervencions en entrevistes.

 

Algunes coordenades:

  1. L'escriure és un “tocar el real”(2). En aquesta perspectiva l'autor és una conseqüència del seu fer, és un faedor; val dir un bricoleur.

L'autor és un faedor(3), es pot considerar la definició del bricoleur(4) desenvolupada per J.-A. Miller en la perspectiva de l'artesà de les lletres, el que treballa amb les restes, desallotjats del sentit. Germán García escriu una introducció titulada “Per a començar” en el seu llibre Oscar Masotta y el psicoanálisis en castellano (Ed. Argonauta, Barcelona 1980) referint-se al nom propi i a l'estil. L'estil és un fer amb la marca del que va ser un gaudi. Considerem específicament l'acció de nomenar produït en l'escriptura, desprenent el nom propi del significant amo i situant-lo en un esdevenir del cos. És a dir, un nomenar fet amb la matèria d'un gaudi ja no fixat sinó en la seva deriva en tant esdeveniment. Un gaudi subtil, dirà Lacan, que anomenem esperit (també enginy, acudit, anota Germán García)(5).

2-Escriure és buscar, trobar les raons d'una ressonància

Germán García, diu aquesta frase en estil aforístic en una entrevista periodística per a un diari de gran tirada. Línia seguida, posant en acte el xifrat en la mateixa frase, s'esplaia respecte del que implica escriure en tant Einfall, terme en alemany emprat per Freud per a designar “el que cau en el lloc, el que cau en l'esperit”. Germán enumera els següents exemples: el record involuntari en Marcel Proust, l'epifania en Joyce o l'atzar objectiu en els experiments surrealistes. Així mateix, aquesta qüestió estarà referida amb la paraula Réson atrapada per Lacan del poeta Francis Ponge, per a definir el ressò de la pulsió en el cos.

3-L'arxiu i el profano

Considerant les recerques de Germán García sobre el paper que van tenir les avantguardes històriques(6) per a Freud i per a Lacan, cal destacar la definició de l'arxiu que Germán García prendrà de Boris Groys: l'arxiu opera com a context de comparació. En aquest punt és clau considerar que l'arxiu inclou la dimensió del profà. Val dir, les petites històries, les restes que no entren en el “corrent principal” de l'arxiu. Aquí se situa l'oportunitat del desig de jugar la seva partida, no hi ha enunciació col·lectiva, l'enunciació en qui es decideixi podrà tenir la sort d'un fer amb les restes d'una gran història, del que va ser un ideal èpic.

 

Notes

Notas

1- Jacques Lacan, Joyce el síntoma, Otros escritos, p. 595.

2- Jacques Lacan, Seminario 23, p. 77.

3- Jacques Lacan, Seminario 23, p. 78.

4- Jaques-Alain Miller, Piezas sueltas, cap. 1.

5- Consideremos el siguiente pasaje:

“El estilo, una preocupación extraña (…). El estilo como lazo, como desbordamiento, entre el semejante y el Otro. Leyendo a Macedonio Fernández, hace algunos años, pude imaginar que el estilo era cierta relación entre el sujeto y la lengua. Leyendo, también hace unos años, los textos de Lacan llegué a publicar un trabajo pensando la relación del estilo con el objeto a, desvaneciéndose en cada articulación.

Ahora, el estilo se me aparece como el registro del cuerpo prendado por el significante. El cuerpo da estilo al juego significante, el cuerpo limita por el lado del sentido imaginario las permutaciones simbólicas.

El estilo es el cuerpo, la cadena significante por la que uno se dirige. Es estilo es la forma de incorporarse al discurso universal, según los designios del nombre. El estilo es la forma en que un sujeto tiene de autorizar su nombre, de autorizarse en su nombre, de hacerse autor” (Germán García, “Para empezar” en Oscar Masotta y el psicoanálisis en castellano, p. 12).

6- Se puede consultar en: http://www.descartes.org.ar/germangarcia/page402.html

 

 

 

 

CALENDARIO

Divendres 20 d'octubre de 2023

20h

Presencial a la Seu de Barcelona, Sta. Perpètua, 10-12

On line per Zoom fora de Barcelona (link cdc@elp.cat)

Horari
A determinar

Comparteix

  • Comparteix a Twitter
  • Comparteix a Facebook

ARXIU D'ACTIVITATS