• CONTACTO

Nit de la Comunitat de Catalunya cap al XIV Congrés de l'AMP "El foll és un subjecte que somia despert"

Nit de la Comunitat de Catalunya cap al XIV Congrés de l'AMP

"El foll és un subjecte que somia despert"

 

Immanuel Kant va publicar en 1774 el seu Assaig sobre les malalties del cap. Alguns comentadors de l'obra de Kant indiquen que aquesta rara avis en el seu sistema teòric havia estat l'efecte de la seva trobada amb l'obra de Carl Linneo Sistema de la naturalesa, en el qual es categoritzaven i classificaven les espècies naturals.

Allí Kant assaja una classificació basada en l'observació que anticipa d'alguna manera als posteriors sistemes classificatoris de les malalties mentals, que van trigar almenys un segle a prendre la forma “científica” que avui coneixem. A grans trets podem dir que Kant proposava una cosa així:

Dos grans tipus de malalties del cap amb conseqüents subtipus:

1.Les causades pels vicis

(Avarícia, Orgull, Apatia, Insensatesa, Picardia, Neciesa)

2.Les anomenades Malalties compassives

a.Feblesa o estupidesa

b.Trastorns d'inversió o d'ànim

i. Al·lucinació

ii. Deliri

iii.Mania

És justament després d'aquesta construcció que Kant introdueix un punt que és el que per als fins de la nostra preparació del Congrés de la AMP ens interessa. Allí on Kant s'ha esforçat a traçar fronteres entre els tipus i subtipus de “malalties del cap” posteriorment es dedica a esborrar la frontera entre somni i vigília. Podríem dir que aquí és on després de construir una espècie de sistema classificatori inclou en el seu nucli una bomba “despatologitzadora”.

Quan estem desperts, “les impressions sensorials enfosqueixen les imatges més fràgils (…) i les fan irrecognoscibles”. D'aquesta manera la vigília més que col·locar-se del costat d'un rendiment positiu se situa del costat d'una fallada, que en ser retirat en el somni, permet accedir a “experiències de coses reals” en el somiat.

És llavors aquí que Kant enuncia la seva frase “l'al·lucinat és un subjecte que somia despert”. Frase que trobem en la Interpretació dels somnis de Freud, més específicament en l'apartat “Relacions entre el somni i la vigília” en el capítol “La literatura científica sobre els problemes onírics”, traduïda més aviat així: “el boig és un subjecte que somia despert”.

Sobre el final de l'al·locució de Jacques-Alain Miller de clausura del congrés sobre “La dona no existeix”, que com era tradició serveix d'invitació i llançament al treball del pròxim congrés, ens recorda aquesta cita de Freud a Kant, com a rerefons de la frase de Lacan en Lacan por Vincennes: “Ell va pensar que res és més que somni…”. Així mateix, hem de prendre amb interès investigador aquest epígraf de Miller en la seva al·locució “no he reflexionat encara sobre això”.

En la nostra pròxima Nit de la CdC comptarem amb el treball de dos col·legues de la comunitat que es troben treballant en un cartell titulat “Tothom és boig”, i d'un membre de la Junta Directiva que li donarà representació a aquesta, com ens hem plantejat en cada ocasió.

  

Intervenen:

Horacio Dobry

Xavier Esqué 

Cristina Villafranca

 

Modera: Erick González

CALENDARIO

Dimarts 19 de desembre a les 20h30

Presencial a la Seu de Barcelona

C/ Sta. Perpètua, 10-12

 

Horari
A determinar

Comparteix

  • Comparteix a Twitter
  • Comparteix a Facebook

ARXIU D'ACTIVITATS