XXIII Jornades de l'Escola Lacaniana de Psicoanàlisi.
Espai preparatori de la Comunitat de Catalunya
XXIII Jornades de l'Escola Lacaniana de Psicoanàlisi
Del malestar al símptoma. Entrades en anàlisi
En l'argument de les Jornades se subratlla que Lacan ens fa notar que la psicoanàlisi no és una terapèutica com les altres. Subratlla així tant un rigor ètic com la necessitat de separar la psicoanàlisi de les psicoteràpies, sense fer cap menyspreu als efectes terapèutics que el recorregut d'una anàlisi pot albergar.
És a partir de la lectura de l'argument i la publicació dels seus eixos que la Comunitat de Catalunya de l’ELP convidó a participar en algun dels tres tallers, les reunions dels quals es realitzaran en línia, i d'on sorgen les aportacions, avanços, productes, que es presentaran a la tardor en l'espai preparatori de les Jornades que funcionarà de manera simultània en les seus de Barcelona i Tarragona.
- 11 de juny: PUNTAPIE INICIAL
- 17 de setembre: AVENÇ TALLERS
Intervenen:
- Francesc Vilà (Taller 1): Una lectura de C.S. T
El Taller 1 ha fet una lectura coral del text.
C.S.T. es troba recopilat en un volum preparatori del Encuentro del Campo Freudiano en Buenos Aires,
- La convocatòria es va fer sota la pregunta ¿Cómo se analiza hoy? També està publicat a Ornicar? 29.
Miller, ocupat en la garantia de la pràctica clínica, es pregunta per si hi ha o no seqüencies tipus a l'inici d'un anàlisi.
Quin consens proposa? Els anàlisis comencen tots de la mateixa manera, per la transferència. La experiència analítica funciona sota la creença de que certs símptomes no són mèdics. I els pacients creuen que es curen per la revelació de les seves causes.
Un enunciat subsisteix en el subjecte sense poder ser formulat i tot comença amb la suposició de que l’analista sap d'això. El fenomen de la transferència precipita amb la suposició d'un saber atorgat a l'analista. Un saber que recobreix el patiment.
Si això passa l'analista te la oportunitat d'encarnar el significant de la transferència i fer de pantalla a l'objecte pulsional del fantasma.
Aquest consens l'exposarem amb l'ajut d'algunes vinyetes d'un cas.
- Eugenio Díaz (Taller 2): Enigma i lectura. La interpretació al inrevés
Parlar del passatge del malestar al símptoma (títol de las XXIII Jornades de la ELP), o dit d'un altre manera, de pacient a analitzant (d' automaton a tycké), implica parlar al mateix temps de dos moviments en relació al símptoma i d'algunes qüestions sobre la interpretació analítica.
Pel que fa als moviments, podem ubicar del costat del analitzant l'enigma, i del costat del analista la lectura. Allò que pot anomenar-se com ho fa Jacques-Alain Miller: el jo no soc del costat analitzant i el jo no penso del costat del analista.
Enigma, perquè a diferència de la pregunta que convoca a la infinitització que vol produir tot sentit, evoca mes aviat allò que no es deixa xifrar del tot. Lectura, perquè la intervenció del analista no ve del seu jo, ni encara del seu inconscient, sinó que es refereix a allò que s'escapa, a llegir allò que s'escapa, i es just allà on el tall té tot el seu valor.
Aquesta concepció de la interpretació te efectes sobre la sessió analítica, al reconduir al subjecte al seu gaudi, en tant que no afegeix, mes aviat aïlla un S1.
Es pot ubicar aquí allò que Miller anomena "interpretació al inrevés".
- 15 D'OCTUBRE DE 2024
Intervenen:
Taller 2: Daniel Cena: Del malestar al símptoma
No existeix interpretació sense el saber suposat, però la interpretació mai és l'enunciat d'un saber. El subjecte suposat saber és el nom del nus de l’inconscient i de la interpretació. Un fragment clínic ens servirà per il·lustrar aquesta afirmació.
Taller 3: Oriana Novau, Del començament a la fi
Per què treballar un text de Laurent titulat "Hi ha una fi d'anàlisi per als nens" en un taller convocat sota el títol "Començaments i urgències en nens, adolescents i institucions"? Aquesta pregunta i algunes d'altres van ser formulades a la darrera trobada del nostre taller.
Per què pensar l'inici a partir de la fi? Miller ho planteja en els termes següents: "Vist des de la sortida, què és l'entrada en anàlisi? (...) "Entrar" i "sortir" és el ritme de l'experiència analítica". L'orientació a la sortida permetria establir què i com s'acull a l'entrada.
Modera: Pepa Freiria
- 22/10/2024
Intervene: Taller 1
*Héctor García de Frutos: “NO BINARI”
És possible que encara hi hagi quelcom per dir sobre el pare pel que fa al diagnòstic diferencial. La seva incidència presenta arestes diferents de la funció clàssica del capitonejat metafòric. Lacan ens va brindar una eina decisiva (el Nom del Pare) que operant sota un binarisme mínim, hi ha/no n'hi ha, permetia distingir la neurosi de la psicosi. Tot i això, la multiplicitat del pare en el cas de l'Home dels llops, que es va tractar en anàlisi sota dos diagnòstics (neurosi, amb Freud; paranoia, amb Ruth McBrunswick) il·lustra un ús polièdric de la figura paterna en un cas que avui pensem des de la psicosi. Sobre això, Freud parla sense anar més lluny si és el cas “d’alienació" amb el pare; de “l'influx del pare"; i de "despreniment del pare".
El cas d'un adolescent ens permetrà pensar el recolzament imaginari del pare com a suport d'un cimbell de castració que vetlla allò real de l'òrgan. La solució, eficaç en el pla sexual després de xifrar-la l'inconscient, precipitarà una segona operació del costat del semblant.
*Gemma Ribera: ALLÒ SINGULAR, ENTRE EL DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL I LA POSADA EN FORMA DEL SÍMPTOMA
A la part final del curs del 7 de març de 2001, J.A. Miller s'ocupa de distingir el que és singular del que és particular i del que és universal.
La lògica d'aquesta distinció dona llum sobre qüestions de la clínica on aquest trípode és pertinent. Una d'elles és la de l'estatut del símptoma, des de la relació original amb el diagnòstic diferencial, a les entrevistes preliminars, al seu lloc central en la teoria del final d'anàlisi.
Aleshores per a mi, el que ha motivat la meva elecció d'aquest Taller ha estat poder elaborar alguna cosa en relació a com fer actualment amb allò singular de cada subjecte, quan en moltes ocasions la seva “singularitat” queda embolcallada pel particular del discurs imperant en el camp de l'anomenada “salut mental”: les classificacions i/o diagnòstics que han deixat de banda la subjectivitat.
L’al·locució de Lacan “només val la pena suar per allò singular” crec que pren relleu en el que anomenem entrevistes preliminars, on per mitjà de la transferència l'analista ha de permetre fer sorgir el singular d'aquell que ha fet demanda de tractament. Això, penso, és la via per poder localitzar els trets del diagnòstic diferencial alhora que pot conduir a la posada en forma del símptoma.
Modera: Lara Gràcia
5 de novembre: AVENÇ TALLERS en Seu Barcelona
Intervenen:
- Taller 1: Gabriela Balada: Ressonàncies psicoanalìtiques del escacs
Els escacs. Un joc que es juga de dos, compost per peces que ocupen llocs particulars i es desplacen de manera relativa. Un jugador que, en cada moviment que executa, després de la successiva resposta de l'altre, inevitablement, canvia de posició. Una relació de concordança entre l'obertura del joc i el desenllaç del final. Un temps, element variable, necessari i determinant en cada partida.
Són aquestes algunes de les consideracions que permeten inferir una certa ressonància entre la lògica dels escacs i la trobada del èsser amb el seu propi dir, mediat per l'analista?
- Taller 2: Rosa Godínez: Una impossibilitat per l’entrada en anàlisi. Un tractament interromput
Del treball realitzat en el Taller 2 he extret algunes consideracions:
Les entrevistes preliminars es el moment idoni per calcular si hi ha condicions per que un subjecte comenci el trajecte d’un anàlisi. Actualment rebem casos de subjectes posicionats en el lloc del infant depenent de la demanda i de l’acció dels altres. També alguns altres en els que la posició subjectiva es presenta poc porosa o resistent al inconscient. J.-A. Miller, en el seu text “El consentiment a l’entrada en anàlisi”, en Freudiana 81, indica que hi ha una responsabilitat en joc per l’analista i altre pel subjecte. Una vinyeta del cas d’un jove potser podrà donar compte d’aquest aspecte i d’altres, com la transferència, que es juguen a l’entrada d’un anàlisi, o d’un tractament en la clínica actual.
- Taller 3: Erick Gonzalez: Acte i institució: obrir un espai en el temps de la urgència.
Per al vídeo de presentació de les Jornades vam triar la veu d'un escultor. Oteiza. Ell diu: tota la història de l'art són formes d’espacialitzar el temps. Quan pensàvem en referències artístiques per a aquest vídeo, vaig poder advertir que predominaven la dels escultors. Per exemple, es pot veure en aquest vídeo una mà, la de la filla de Chillida, acariciant una petita peça que porta tallada un solc amb lleugeres formes geomètriques. El profund és l'aire. Diu un vers de Guillén en el qual aquest s'inspira. En definitiva per a il·lustrar l'acte a l'entrada no va ser una mala via la de triar la via di levare (la de l'extracció que s'exerceix en l'escultura), per sobre de la via di porre (la de l'agregat, que s'exerceix en la pintura). És l'acte de l'analista i la interpretació el que Freud il·lustra amb aquesta via di levare. Podem llavors pensar de la mateixa manera el que succeeix en les institucions en les quals alguns analitzants civilitzats il·lustren la seva pràctica amb la psicoanàlisi? Un bon exemple escoltem el dissabte en la conferència de Laurent Dupont en el SOL. Prendré alguna cosa d'això. També alguna petita vinyeta escoltada en el taller 3, una altra molt il·lustrativa de Seynhaeve com a director de Le Courtil, i alguna altra de la meva pròpia pràctica en institució.
- 19 de novembre: Avenç tallers a Barcelona
Intervenen:
- Taller 1: Actualitat de les entrevistes preliminars en la lògica de la cura psicoanalítica
Betina Ganim, “Lògica i modes d’entrada”
Intentaré recollir alguns punts vius de les diferents trobades que vam tenir en el Taller 1 entorn del tema que ens ocupa, tenint com a guia per a exposar-los, un text de Éric Laurent: “Modos de entrada en análisis y sus consecuencias” [1].
[1] Laurent, É y Otros. “Modos de entradas en análisis y sus consecuencias”. Ed. Oceano
- Taller 2: La pràctica de la interpretació -y la transferència- a l’ entrada
Pepa Freiría: “Consentir a l’inconscient”
Per aquest taller 2 ens vam proposar treballar amb exemples de la pràctica clínica, mirant d’extreure alguna formalització sobre les qüestions que sorgien en el temps que anomenem entrevistes preliminars, es a dir en el temps previ a una entrada en anàlisi o al establiment de la transferència.
En aquesta última trobada abans de les Jornades de la ELP, que son a punt de celebrar-se, la idea es donar compte del resultat d’aquest recorregut, presentant alguns punts que van destacar pel seu valor de testimoni de l’època, pel seu interès teòric, o que van suscitar preguntes i van mobilitzar el treball, arribant en algun cas a reobrir el debat sobre un tema fonamental.
- Taller 3: Començaments i urgències en nens, adolescents i institucions
Dolors Arasanz: “De quina manera orientar-se en la Institució”
Les següents notes pretenen donar resposta a una sèrie d’interrogants que se’m plantegen en el treball que realitzo en un Centre de salut Mental on no sempre es tépresent una clínica que allotgi les particularitats d’un subjecte. Existeixen maniobres possibles?
Perseguiré algunes de les qüestions que planteja Zenoni en el text “Orientación analítica en la Institución psiquiàtrica” on es pregunta sobre la subjectivitat en una Institució en la qual el discurs predominant està orientat per les pràctiques mèdiques i socials. Si la Institució va ser creada amb uns ideals allunyats del discurs de la psicoanàlisi aquest estarà destinat a patir una col·lisió?
Tenint en també compte algunes de les qüestions que varen ser tractades en el treball del
Taller, intentaré vorejar algunes respostes possibles.
Modera: Lucia D’Angelo
***
SOBRE ELS TALLERS
TALLER 1: Actualitat de les entrevistes preliminars en la lògica de la cura psicoanalítica.
L'ensenyament de Lacan és un intent de formalitzar una lògica de la cura. Per això la seva pràctica per a no caure en parloteig, haurà de ser injectada per una lògica, l'horitzó de la qual no sigui cap altre que el final. D'això en tractarem al taller: com política, tàctica i estratègia es posen en joc des dels inicis d'una anàlisi.
Les entrevistes només es poden anomenar, lògicament, preliminars, si es sanciona una entrada en anàlisi. I només hi ha sortida si hi va haver entrada. Entrada que necessita d’una mutació subjectiva no passada per alt.
És així que als inicis, l'acte de l'analista serà fonamental, essent també el que diferencia aquesta pràctica d'altres.
Tractarem d'abordar en aquest taller totes aquelles qüestions que es posen en joc en aquest temps lògic de la cura, també en la perspectiva de la nostra època.
- Eixos:
- Malestars, demandas y posada en forma del símptoma.
- Solucions singulars y diagnòstic diferencial.
- Responsables: Betina Ganim, Hector García, Gemma Ribera.
- Días de reunió: dilluns a les 19:30
1 de julio de 2024
2 de septiembre de 2024
30 de septiembre de 2024
21 de octubre de 2024
11 de noviembre de 2024
- Contacte: taller1jjelp24cdc@gmail.com
Taller 2: La pràctica de la interpretació -y la transferència- a l’ entrada
Si partim d’aquest “giro magistral”1 de Lacan que situa la lògica conclusiva del final de l ‘anàlisi com orientació del inici, les entrevistes preliminars tindran com a meta posar las coses d’una manera que ubiqui tota la resta de la experiència analítica en aquesta lògica. Es des d’aquesta perspectiva de situar allò impossible que defineix el real des de l’inici de la operació analítica, que considerarem la pràctica de la interpretació i la qüestió de la transferència a la entrada.
[1] Miller, J.A., Cómo terminan los análisis. Paradojas del pase, Ed. Grama, 2022, pág. 13.
- Eixos:
- Interpretació i transferència a l’entrada.
- El singular de l’encontre. L’inconscient encara.
- Responsables: Lluïsa Andreu, Pepa Freiría.
- Dies de reunió: Dimecres a les 19:30 hs
19 junio de 2024
10 julio de 2024
25 septiembre de 2024
16 octubre de 2024
13 noviembre de 2024
- Contacte: pepafreiria@gmail.com
Taller 3: Començaments i urgències en nens, adolescents i institucions.
En este Taller pondremos en tensión los conceptos centrales que separan al psicoanálisis y sus efectos, de las psicoterapias, en el tratamiento con niños y adolescentes, y en la práctica institucional. Trabajaremos para situar de qué modo se orienta desde el psicoanálisis el trabajo en las instituciones y qué arreglos son posibles para hacerle un lugar a la singularidad del parlêtre. También en este caso, ¿podemos dar a las entrevistas preliminares un lugar clave, para facilitar una operación que implique efectos psicoanalíticos, propiamente dichos, en marco institucional?
En aquest taller posarem en tensió els conceptes centrals que separen a la psicoanàlisi i els seus efectes, de les psicoteràpies, en el tractament amb nens i adolescents, i en la pràctica institucional. Treballarem per a situar de quina manera s'orienta des de la psicoanàlisi el treball en les institucions i quins arranjaments són possibles per a fer-li un lloc a la singularitat del parlêtre. També en aquest cas, podem donar a les entrevistes preliminars un lloc clau, per a facilitar una operació que impliqui efectes psicoanalítics, pròpiament dits, en marc institucional?
- Eixos:
- Urgències subjectives en institucions.
- Començaments d’anàlisis en nens y adolescents.
- Responsables: Paula Díaz, Luciana Fracchia Sardi.
- Dies de reunión: dijous a les 19:30
20 de junio de 2024
4 de julio de 2024
26 de septiembre de 2024
24 de octubre de 2024
7 de noviembre de 2024
- Contacte: diazfer@gmail.com, lucianafracchia@gmail.com.
***
CALENDARIO
Les altres dates:
- 15 d'octubre
- 22 d'octubre (Seu Tarragona)
- 5 de novembre
- 19 de novembre
- Horari
- A determinar