• CONTACTO

SOL (Dissabtes d' Orientación Lacaniana) Clínica de l'acte

SOL – diSsabtes d'Orientació Lacaniana

Clínica de l'acte

Paraules clau: passatge a l'acte, acting out, acte psicoanalític, clínica, diagnòstic, singularitat.

 

“El acto (a secas) acontece por un decir, a partir del cual el sujeto cambia”

Lacan, J1.

 

El dico: “Jo soc el que dic que soc” insistenteix per a fer-se amb el govern dels cossos en la nostra època. Tota una ideologia bio i pretesament sintònica amb els desitjos de cadascun, ha pres lloc en el discurs, sense fer retrocedir al dilatat malestar en la civilització; diríem fins i tot més aviat, augmentant-lo.

Es tracta del que Éric Laurent va designar com un “paralogisme de la falsa identitat”2. I és que no tot dit té l'estatut d'un dir ni, per tant, la magnitud que podria esdevenir en una transformació subjectiva. No obstant això, avui dia, enunciar “jo x, soc x” sense tenir en compte la divisió entre enunciat i enunciació implicada en això, pot produir veritables trastocaments en el real de l'experiència, per la via en la qual la tècnica i la seva biopolitica ofereix assistència.

Ens correspon recollir els efectes d'aquest real −no sense interpretar-los.

“La dimensió de l'acte apunta a allò que en l'estructura del llenguatge no és reduïble al significant” -diu Miquel Bassols-. I prossegueix: “apunta a la dimensió de l'objecte causa del desig en el qual es funda la particularitat del dir del subjecte”3.

L'objecte causa no es troba davant. No és allò cap a què un subjecte es dirigeix. Lacan va proposar denominar a aquest objecte amb la lletra a, per a indicar que es tracta allí del que ja no es a (en francès: del que ja no es té [ce qu’on n’a plus])4. La falta es torna causa i la trobem, per a dir-ho de manera “comprensible”, darrere del subjecte, en el lloc del que li sosté, del que aguanta al seu desig i l'inhibeix i/o mobilitza.

Llavors en una època en la qual aquesta dimensió del que falta és feroçment rebutjada, la clínica diferencial de l'acte al qual ens veiem empesos és fonamental5. D'una banda, apareix la compulsió com el que fa emergir la il·lusió d'un objecte que es troba davant i al qual l'individu es dirigeix, un objecte al qual precipitar-se per a consumir-lo, per a desgastar-lo, per a rebutjar-lo. Per l'altre costat, tenim al moviment que apunta, com hem assenyalat anteriorment, a la dimensió de la causa del subjecte.

Enfront de la saturació pel consum, i a l'experiència d'esquinçament subjectiu pel retorn de les febrils denegacions que ofereix el discurs contemporani, ens trobem amb les problemàtiques actuals de la impulsivitat, la compulsió, la hiperactivitat, el desafiament a l'autoritat, els enganxaments amb els múltiples gadgets, les anomenades relacions tòxiques, les pràctiques de gaudi que impacten sobre el cos fins a portar-lo als seus límits.

No obstant això, totes aquestes noves formes, no fan retrocedir als vells coneguts del desencantament, la solitud, l'avorriment, entre altres.

Quina resposta donem, llavors, enfront d'aquest panorama? En quina dimensió de l'acte s'encarna el quefer de l'analista per a afinar el seu dispositiu prou com per a tocar alguna cosa de tot aquest pathos? I, fins i tot haurem de plantejar-nos una pregunta anterior: quins galantegis són necessaris per a allotjar-los, posar-los en forma, posar-se a l'altura de la urgència que comporten?

Si seguim la proposta de Miller de “cedir el terme clínica als DSM”6, i fer un pas més en la línia, no tant del que falta sinó del que hi ha, del que roman, aquest impuls ens porta al sintagma pragmàtic de la “Clínica del sinthome7. Una espècie d'anti-clínica, materialista, que es pregunta per les solucions que han trobat els subjectes, i es planteja com un bricolatge de peces soltes. Es tracta de passar de la clínica de les classes a la clínica de la singularitat, la de la radical diferència, la del tan esmentat un en un. I en això veurem en què està implicat l'acte.

Veurem desplegar-se aquestes preguntes en una jornada de treball i en una locació especial, la Sala Mirador del CCCB. El matí estarà estructurat en tres taules: dues taules clíniques, amb dues presentacions en cadascuna d'elles, i una taula epistèmica, amb una conferència que dictarà el nostre convidat especial: Laurent Dupont.

 

Les places són limitades, així que us animem a reservar, com més aviat millor.

Us esperem!

 

 
 
PROGRAMA


9.30 Recepció

9.45 Bienvenida: Marta Berenguer

10.00-11.00
Primera taula:Passatge a l'acte / acting out

Intervenen: Iván Ruiz i Horaci Dobry
Fil: Betina Ganim
Modera: Iolanda Ferreres

11.00-12.00 Segona taula: Resoluciones singulars
 
Intervenen: Irene Domínguez i Eduard Fernández
Hilo: Estela Paskvan
Modera: Gemma Ribera

12.00-12.20 Cafè

12.30-14.00
Conferència de Laurent Dupont:"L'acte i el seu clínica"

Modera: Erick González


 

 

Notes bibliogràfiques

1 Lacan, Jacques. “El acto psicoanalítico”. Otros escritos. Paidós, Buenos Aires, 2012.

2 “Yo soy mi cuerpo”. Laurent, Éric. El reverso de la biopolítica. Paidós, Buenos Aires, 2015.

3 Bassols, Miquel. “El acto y su borramiento”. Revista Virtualia nº 3, Octubre 2001 (Disponible online).

4 Lacan, Jacques. El Seminario, libro 10, La Angustia. Paidós, Buenos Aires, 2006, p.131.

5 Cf. Lacan, Jacques. “Clase IX y X: La causa del deseo / Pasaje al acto y acting out”, El Seminario, libro 10, La angustia. Op. cit. pp. 113-144.

6 Miller, Jacques-Alain. “Clínica del sinthome”, Sutilezas analíticas. Paidós, Buenos Aires, 2014, p. 84.

 

CALENDARIO

Dissabte 26 d'octubre de 2024

De 9,30 h a 14 h

CCCB - Sala Mirador

C/ Montalegre, 5

Barcelona

 

INSCRIPCIÓ

Participació: 20€ (estudiantes: 10€)
Modalitat de pagament:
Transferència bancària a: ES06 2100 1302 8202 0037 8456

Enviar comprobant bancari, nom, cognom, i mail a: cdc@elp.cat

Horari
A determinar

Comparteix

  • Comparteix a Twitter
  • Comparteix a Facebook

ARXIU D'ACTIVITATS