EL CLAM DEL BUIT. Col·loqui post funció

CICLE LLETR4S I XIFRES.

Organitzen: teatre Dau al Sec Arts Escèniques i la Biblioteca del Camp Freudià Barcelona.

SINOPSI:

El clam del buit és un quasi-monòleg d’una dona que intenta salvar, amb la paraula com a única eina, un home que vol suïcidar-se des de la teulada de l’edifici del davant.

El clam del buit és una gran febre a la gola, una revolta, un clam, un últim intent d’evitar la caiguda i l’abandó. Aquest text sorgeix de la necessitat de traduir en paraules una experiència similar i trasbalsadora.

CONVERSEN:

• Marc Garcia Coté. Actor de teatre, cinema i televisió. Estudià interpretació a l’Institut del Teatre i al Conservatoire National Supérieur d'art dramatique de París. Des dels darrers vuit anys ha viscut entre París i Catalunya compaginant el seu treball d’actor amb l’escriptura. La seva primera peça teatral, Niu, fou seleccionada pel comité de lectura del Teatre Nacional de Catalunya i s’estrenà a Brasil i a París sota la direcció de Bruno Guida. Ha treballat amb directors com Anne Monfort, Pierre Notte, Thomas Nucci, Marta Gil Polo, Sanchis Sinisterra, E. Carilla, Oriol Broggi, Magda Puyo, etc.

• Mercè Managuerra. Actriu i productora teatral abraça 45 anys de trajectòria professional com productora, actriu, mestre d’actors i actrius a l’Institut del Teatre, creadora i directora artística de l’equipament Teatre Akadèmia de Barcelona del 2006 al 2017, i ara del projecte Dau al Sec Arts Escèniques. Comença com a actriu professional en el panorama teatral i televisiu català l’any 1975. Ha participat com actriu en més de 30 espectacles professionals i també durant anys ha estat intèrpret assídua de la programació televisiva.

• Enric Berenguer. Psicoanalista. Psicoanalista de l’AMP (Associació Mundial de Psicoanalisi) i de l’ELP (Escola Lacaniana de Psicoanàlisi).

MODERA: Elizabeth Escayola. Psicoanalista, de l’ELP i de l’AMP.

ORIGEN DEL TEXT

Un home va voler llençar- se al buit des del sisè pis del seu edifici, just davant meu, a l’altre costat del nostre carrer. Veient-lo arraulit, gairebé en equilibri al límit de la teulada, vaig trucar immediatament al 112 i una veu de dona em va proposar que li parlés i que no emprés cap paraula que pogués des- estabilitzar-lo o culpabilitzar-lo.

Havia «només» de crear un vincle. Aleshores vaig començar a parlar-li sense saber massa bé què deia. Només existia el buit i l’altre.

Les paraules m’empenyien, era com si no fos jo qui parlava, una mena de fe­bre m’empenyia. La limitació de no po­der parlar-li d’ell, de no intentar esbrinar, activava en mi zones creatives que des­coneixia.

He trigat anys a escriure sobre aquesta experiència. A trobar-ne el desllorigador. D’aquest impacte n’ha sorgit un trencadís, una escriptura fragmentària que transmet l’explosió d’emocions deslligades, inconnexes, fins i tot incoherents que expressen de la manera més ajustada els secrets d’aquell moment.

Però durant tots aquests anys no he deixat de pensar-hi. Sovint penso en aquest home desconegut. De vegades em pregunto si no ens vam salvar una mica tots dos. Aquest text és un homenatge. A aquest home. Als anònims oblidats de totes les ciutats.

Nietzsche diu: “si submergeixes gaire la mirada a l’abisme, l’abisme també et mira.”

Marc Garcia Coté

CALENDARIO

Col·loqui: Divendres 8 de novembre (funció a les 20:00h)

Teatre Dau al Sec

Carrer de Salvà 86, Barcelona.

Funcions de l’espectacle: del 7 al 24 de novembre

De dimecres a dissabte a les 20h / diumenge a les 19h

PER COMPRAR ENTRADES:

https://www.daualsecartsesceniques.cat/ca/programacio/c/136-el-clam-del-buit.html?goto=funcions

Per membres i socis de l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi, i pels associats de la Biblioteca del Camp Freudià de Barcelona hi ha un descompte en l’adquisició de les entrades. Per aplicar-lo cal escriure a bcfb@elp.cat i se’n facilitarà el codi.