LACAN I LES MATEMÀTIQUES

LACAN I LES MATEMÀTIQUES

Tenint com a horitzó el proper Congrés de l’AMP, pel qual J.-A. Miller va proposar el tema "la relació sexual no existeix"[1], ens fixem en l'interès que Lacan va sostenir en el llenguatge matemàtic durant tot el seu ensenyament. Lacan va fer ús de diversos conceptes de la lògica, la topologia, la teoria de conjunts i altres branques de les matemàtiques. L’atzar, l’infinit, el continu i les seves paradoxes, els números, els conjunts, la qüestió de l’U, l’espai -des de la topologia de les superfícies. Podem dir que no es tracta d’al·lusions casuals, sinó que el mateix Lacan els considerava un element fonamental per a la formació de l’analista, expressant explícitament que la formació no pot excloure el formal.

Les matemàtiques van contribuir d’aquesta manera a ser un valuós recurs per avançar en la seva preocupació per la transmissió de la psicoanàlisi. Ara bé, no es tracta d’una aplicació directa de conceptes matemàtics, sinó que els fa servir per a intentar copsar quelcom que tingués un valor real.

"Un somni de Lacan"[2]. Així és com Jacques Alain Miller va respondre fa temps en ser convidat a participar en un col·loqui que tractava les relacions entre Lacan i les matemàtiques. Allí va tractar com a somni el desig de Lacan d’associar la psicoanàlisi no només a la lingüística estructural, sinó també a les matemàtiques, especialment a la lògica matemàtica. Més recentment, amb motiu de la Clausura del Xº Congrés de l'Associació Mundial de Psicoanàlisi[3], Miller resumeix aquest somni amb la fórmula que Lacan havia escrit a la part posterior dels Escrits: "L'inconscient prové de la lògica pura, val a dir, en altres paraules: del significant”[4], fórmula a la qual Miller afegirà que també el gaudi "és de la incumbència del significant, però en la seva unió amb l’ésser viu", fent obstacle a "qualsevol programació de la relació sexual"[5].

Al seu llibre "Lacan y les matemàtiques", Nathalie Charaud -matemàtica i psicoanalista - afirma que "la relació de la psicoanàlisi amb la ciència es presenta sota un aspecte paradoxal: sense referència a la ciència, sense una exigència constant de cientificitat per a intentar seguir el fil de l’estructura i inventar la formalització correlativa, la psicoanàlisi està en perill de prendre camins degradats, sinó degradants. Al mateix temps, la psicoanàlisi no és una ciència, ja que en última instància s’interessa pel residu de real que s’escapa en tota la formalització”[6].

A aquest residu de real amb el qual ensopega qualsevol formalització, podem donar-li un rodeig, localitzar -lo. Tot i que no es pot inscriure el real, podem inscriure aquesta impossibilitat. En paraules de Lacan: "El sexe no s’inscriu, sinó per la no -proporció"[7].

I és que l’estatut que cal donar a les formalitzacions de Lacan, ja siguin lògiques o topològiques, és que posen l’accent en el real de l’experiència analítica.

A partir de l’amplitud de qüestions que mereixen un desenvolupament específic, hem optat per explorar alguns aspectes matemàtics referenciats per Lacan durant els seus seminaris.

Comissió: José Manuel Álvarez, Josep Sanahuja (responsable), Araceli Teixidó.

DATES:  

29 NOVEMBRE 2024

• Intervenen des de la Seu de Tarragona: 

•  Lidia Ramírez: La xifra del somni

 Jacques Lacan va coincidir en la seva època amb matemàtics, físics i economistes que no retrocedien davant l'obstinació de matematizar la vida de les persones. En la vida de les persones el real, irromp. Els matemàtics volien calcular totes les probabilitats, Jacques Lacan va optar per l'escriptura, pensava que “històricament s'ha entrat en el real per fragments d'escriptura” i va usar les matemàtiques per a demostrar que la psicoanàlisi no és una experiència de l'inefable.

• Josep Sanahuja: La via de la formalització lògica en Lacan

 Lacan ha assenyalat en nombroses ocasions la necessitat que l'analista es familiaritzi amb la disciplina logicomatemàtica, recordant que són les conseqüències de l'obra Freud les que condueixen inevitablement a aquest moviment. La lògica, com passa amb altres termes dels utilitzats per Lacan, va canviant al llarg del seu ensenyament. Pel que es tractarà d'elucidar de quina lògica es tracta i quines són les seves incidències en l'experiència analítica.

21 de GENER 2025

Entre ètica i matema

• Intervenen des de la seu de Barcelona:
• Araceli Teixidó: Alea jacta est o com s’escriu allò que no es pot calcular?

¿Què vol dir la marca del cientificisme, quan la psicoanàlisi no pot ser una ciència perquè la ciència, no volent saber res del desig que l’anima, està fora de l’ètica? L’ensenyament de Lacan, tot ell, és la resposta a aquesta pregunta (Charraud, N. Lacan y las Matematicas, Atuel. Buenos Aires, 1997 pàg. 116).

La psicoanàlisi es regeix per una ètica del voler saber del desig, ètica que podríem anomenar de l’objecte. I sabem que l’objecte obsta permanentment a la formalització. Per què Lacan va escollir la via de la matemàtica i la formalització lògica en lloc de la de situar-se només a nivell de la reflexió ètica?

• Miquel Bassols: El matema i la quantificació, per què?

La referència de l’ensenyament de Jacques Lacan a la matemàtica és molt primerenca i acompanyarà de manera constant la seva elaboració sobre l’ètica de l’experiència psicoanalítica. En aquesta elaboració, la noció de matema hi serà central. No estarà de més conèixer la referència implícita a la noció de mathesis (el que s’ensenya i es transmet) que trobem a l’obra de Martin Heidegger, amb qui Lacan mantenia una conversa freqüent, i especialment a un capítol del seu llibre “La pregunta per la cosa”, titulat precisament: “El matemàtic, mathesis”. A partir d’aquí, es podrà llegir també la introducció dels quantificadors en l’ensenyança de Lacan, especialment al Seminari XV sobre “L’acte psicoanalític”.

BIBLIOGRAFIA

• Charraud, N. (1998). Lacan y las matemáticas. Buenos Aires: Atuel.
• Heidegger, M. (1962). Die Frage nach dem Ding. Max Niemeyer Verlag. Traducció al castellà Heidegger, M. (1975). La pregunta por la cosa. Buenos Aires : Editorial Alfa Argentina
• Lacan, J. (2024). Le Séminaire, livre XV. L'Acte Psychanalytique [1967-68]. Paris: Éditions du Seuil et Le Champ Freudien Éditeur.

25 de MARÇ 2025

• Antoni Vicens: Els uns, l’U

Quelcom manca i la manca es compta com a una. Si en manca una, la xifra “u” se’n segueix per començar el compte, fins a l’infinit, o dos infinits. Ara bé, d’on surt l’U, l’un que no es compta i que per tant no fa falta? Freud l’anomena das Es, l’allò, el que hi ha sense que sigui res, només pur “ser-hi”, pur existir: no és tret, no deixa rastre. No es compta, no es ésser, ni tan sols és “un”: hi és, ni sobra ni manca. Però res no tindria ésser sense l’U; seria gaudi mut, cec, pulsió de mort.

• José Manuel Álvarez: De els Altres als uns

El nostre títol serà la marca del recorregut que s'ha fet en aquest espai, destacant aquells punts importants que ens portaran a emmarcar i posar en relleu la presentació del treball del nostre convidat.

Bibliografia:

Charraud. N. Lacan y las matemáticas. Atuel. Buenos Aires, 1997

Lacan, J. Le Séminaire, libre XV. L’Acte psychanalytique. Seuil & Champ Freudien : Paris, 2024

Lacan, J. Introducción alemana de un primer volumen de los Escritos, Paidós. Buenos Aires, 2012

Lacan, J. El Seminario 19. …O peor. Paidós Buenos Aires, 2021 Clase del 1 de junio de 1972. Pág. 191

Lacan, J. El Seminario 20. Aún. Paidós. Buenos Aires, 1981 Clase del 15 de mayo de 1973. Pág. 144

Miller, J.-A. "Un sueño de Lacan", Lacaniana, núm 15, Grama. Buenos Aires, noviembre de 2013, pp. 11-25.

Milner, J.C. La obra clara. Lacan, la ciencia, la filosofia. Ed. Manantial. Buenos Aires, 1996

NOTES: 

[1] Jacques-Alain Miller lo anunció en el acto de clausura del XIV Congreso de la Asociación Mundial de Psicoanálisis, 2024, en París.

[2] Miller J.-A. "Un sueño de Lacan", Lacaniana, núm 15, Grama, Buenos Aires, noviembre de 2013, pp. 11-25.

[3] Miller, J.-A. “Habeas corpus”, Intervención pronunciada por J.-A. Miller en la clausura del Xº congreso de la Asociación Mundial de Psicoanálisis, “El cuerpo hablante. Sobre el inconsciente en el siglo XXI”, ver en: https://congresoamp2018.com/textos/habeas-corpus/

[4] Lacan, J. Contraportada de los Escritos 2, Buenos Aires, Siglo XXI editores, 1975.

[5] Miller. J.-A. Contraportada de los Otros Escritos, Buenos Aires Paidós, 2012

[6] Charraud, N. Lacan y las matemáticas, Buenos Aires. Atuel, 1997, p. 113

[7] Lacan, J. “Introducción alemana de un primer volumen de los Escritos”, Buenos Aires. Paidós, 2012 pág.582

CALENDARIO

DATES:

29/11/2024

21/01 I 25/03/2025

HORA: 20:30h

MODALITAT PRESENCIAL: 

Presencial a Barcelona, en connexió amb Tarragona

-C/Sta. Perpètua, 10-12, Barcelona 

-C/Fortuny, 23, 1, Tarragona