Seminari de la CdC-ELP: LA TRÍADA ROMANA · Crida a la cartel·lització

Presentem un nou espai de treball que portarà per nom El Seminari de la CdC-ELP. En aquest espai ens proposem dur a terme, en el si de la nostra Comunitat, un Seminari de Recerca per tal d’aprofundir en la manera com Jacques Lacan es serveix de la lingüística, la matemàtica, la lògica i la topologia per donar compte de la formalització del seu ensenyament i la transmissió de la psicoanàlisi.
L'esdeveniment Freud no va instituir una nova ciència, sinó que més aviat, va sorgir com el revers mateix del discurs de la ciència. La ciència és llavors el material del qual es serveix la psicoanàlisi per a dur a terme la pràctica en la qual consisteix.
Lacan, al llarg del seu ensenyament i des dels seus primers escrits, es va recolzar en altres disciplines per a conceptualitzar la psicoanàlisi. En els anys ‘50 el seu seminari va consistir en el que coneixem com el seu “retorn a Freud”, que va ser un seminari de lectura dels textos freudians. Aquesta relectura, com tota lectura que es posi en valor, va introduir noves formulacions al servei de mantenir oberta la bretxa del tall tallant de la veritat obert per Freud. El resultat d'aquests desenvolupaments va conduir a Lacan a un més enllà que, a més d'implicar-li la seva expulsió de la IPA, el van portar a la introducció del seu propi ensenyament. No obstant això, com ho va sostenir fins al final dels seus dies, i va dir en el Congrés de Caracas de 1980, ell mai va deixar de ser freudià.
El saber en psicoanàlisi té un forat. Tot l'ensenyament de Lacan es va desenvolupar a partir de la idea de que No hi ha univers de discurs. L'A barrat va ser el teló de fons de tota la seva elaboració. És per això que el cos teòric de la psicoanàlisi no és tancat, com tampoc ho és el seu discurs. Per això cal posar-lo a prova cada vegada, per a poder llegir l'època, per donar compte dels canvis en la civilització. És la raó dels nostres Congressos, Jornades, etc., com també motor de la nostra transferència de treball a l'escola.
Recolzats en la idea de retorn lligat a la lectura, ens proposem, amb la valuosa orientació de Jacques-Alain Miller, tornar als textos lacanians, als seus escrits i seminaris, per a donar compte de l'ús particular que va fer de la ciència amb la finalitat de produir una transmissió de la psicoanàlisi.
En aquesta primera fase del Seminari, treballarem “La Tríada Romana”.
Ens centrarem en la lectura i elaboració de les tres conferències que va donar Lacan a Roma al llarg del seu ensenyament. La primera: Funció i camp de la paraula i el llenguatge en psicoanàlisi, de 1953 La segona: La psicoanàlisi, raó d'un fracàs, de 1967 i, finalment, La tercera, de 1974.
Aquesta tríada de discursos dictats a Roma, ens permetrà aprofundir i donar tot el seu abast a una altra, que travessa i acompanya tot el seu ensenyament. Ens referim als tres registres, Imaginari, Simbòlic i Real. Així, una breu conferència que porta per títol Simbòlic, imaginari i real, dictada en 1953 [1] ens servirà de referència per a donar compte dels diferents desplaçaments que es van anar produint en el seu ensenyament.
Per a dur a terme aquest primer tram que anomenarem “La tríada romana” us proposem el treball a partir d'una cartel·lització que està delimitada a l'estudi textual d'aquests tres escrits. La idea seria que, el treball de lectura sigui un exercici de relectura des de l'últim ensenyament de Lacan. Les produccions d'aquests càrtels les anirem bolcant en successives nits d'escola que es duran a terme entre abril i desembre de 2025.

[1] Lacan, Jacques. (1953) “Simbólico, imaginario y real”. De los nombres del Padre. Ed. Paidós, Buenos Aires, 2007.

CRIDA A LA CARTEL·LITZACIÓ PER A “LA TRÍADA ROMANA”

La CdC-ELP convoca una cartel·lització a partir d'aquests tres escrits. Cada participant podrà apuntar-se a treballar juntament amb d’altres i en la forma del càrtel una de les tres conferències lacanianes dictades a Roma.

1. “Funció i camp de la paraula i el llenguatge en psicoanàlisi”, de 1953
2. “La psicoanàlisi, raó d'un fracàs”, de 1967
3. “La tercera”, de 1974

INSCRIPCIÓ:
Enviar un mail a cdcelp@elp.cat amb assumpte: Seminari de la CdC-ELP Cartel·lització indicant el text sota el qual inscriure el seu tret de treball.
DATA LÍMIT: 31 de març
Una vegada recollit el llistat dels interessats procedirem a la configuració dels càrtels. En cadascún d’ells, cada participant triarà un tret concret per a treballar.
Bona feina!

COMISSIÓ ORGANITZACIÓ:
Irene Domínguez, Betina Ganim, Carla Rojo, Iván Ruiz, Josep Sanahuja, Trinidad Valente.

BIBLIOGRAFIA:
Lacan, Jacques. (1953) “Simbólico, imaginario y real”. De los nombres del Padre. Ed. Paidós, Buenos Aires, 2007.
Lacan, Jacques. (1953) “Función y campo de la palabra y el lenguaje en psicoanálisis”. Escritos 1, Ed. Siglo XXI, Buenos Aires, 2007.
Lacan, Jacques. (1967) “El psicoanálisis, razón de un fracaso”. Otros escritos, Ed. Paidós, 2012.
Lacan, Jacques. (1974) “La tercera”. Intervenciones y textos. Ed. Manantial, Buenos Aires, 1988.
Lacan, Jacques. (1974) “La tercera”. Los confines del seminario. Ed. Paidós, Buenos Aires, 2022.
Lacan, Jacques. (1967) “La equivocación del sujeto supuesto saber”. Otros escritos, Ed. Paidós, 2012.
Lacan, Jacques. (1967) “Del psicoanálisis y sus relaciones con la realidad”. Otros escritos, Ed. Paidós, 2012.
Lacan, Jacques. (1974-1975) Seminario XXII, RSI. Inédito.
Miller, Jacques-Alain. (1974) “Comentario sobre la tercera”. Los confines del seminario. Ed. Paidós, Buenos Aires, 2022.
Miller, Jacques-Alain. (1974) “Teoría de lalengua”. Los confines del seminario. Ed. Paidós, Buenos Aires, 2022.
Miller, Jacques-Alain. El lugar y el lazo. Clase 8. Ed. Paidós, Buenos Aires, 2013.

TROBADES:

Dimarts 11 de Març

20:30h

PRESENTACIÓ DEL SEMINARI DE RECERCA DE LA COMUNITAT DE CATALUNYA DE ELP

Intervenen:
Irene Domínguez. Breu presentació del Seminari de Recerca de la Comunitat de Catalunya. Primera fase: “La tríada romana”
Lucila Tavernier. “El número tretze i la forma lògica de la sospita”

“De dotze monedes d'aparença semblant, una, la que anomenarem "dolenta", es distingeix per una diferència de pes, imperceptible sense aparell de mesura, diferència de la qual no se'ns ha dit si és de més o de menys.” Amb aquest punt de partida Lacan desenvolupa aquest text en els Altres Escrits on proposa operar un retorn a la lògica. Preguntes com què entenem per la forma lògica de la sospita o el sentit del número tretze, s'intenten respondre amb la lògica matemàtica quan aquesta “entra en moviment".

*Lacan, Jacques. Otros escritos. Paidós, Buenos Aires, 2014

CALENDARIO

DIMARTS 20:30h

11 de MARÇ
29 d'ABRIL
27 de MAIG
30 de SETEMBRE
21 d'OCTUBRE
18 de NOVEMBRE
9 DE DESEMBRE

MODALITAT PRESENCIAL:

A Barcelona, C/ Santa Perpètua 10-12

En connexió Zoom amb Tarragona, C/Fortuny, 23, 1r