Alocucions institucionals

Al·locució director entrant, Erick González, CDCELP 2022-2024


Inclosos, en aquest període tenim l'Encontre Pipol sobre un tema que ens permetrà lletrejar la nostra orientació, en relació amb un assumpte de civilització, sobre el qual podria semblar que tenim una perspectiva clara, però que podem avançar, no és per a res així. Toca exposar-la, poder dir quina és aquesta perspectiva, o més aviat perspectives.

Clínica i Crítica del Patriarcat. És el títol d'un dels primers encàrrecs que tenim. I si ens prenem de debò la nostra tasca de -com diu Lacan al final dels Altres Escrits- fer el parell, en relació amb la urgència d'aquells que ens requereixen, es tracta de trobar la manera d'assumir aquest treball de preparació ràpidament. I és per això que us proposem que qui es trobi interessat a formar part d'una Comissió per a portar endavant aquesta tasca, pot posar-se ja en contacte amb nosaltres.

També ens tocaran dues Jornades de l'Escola. Que ja tindran lloc en la nostra agenda.

Qüestió que caldrà pensar, també. L'agenda. M'agradaria conèixer què penseu vosaltres sobre la manera que s'organitzen les trobades, la periodicitat, els dies, els horaris, el volum de treball.

Ja és una cosa que discutirem  a la Junta, i que posarem a conversar amb qui de vosaltres així ho vulgueu, però la meva idea és que convé traduir l'agitació en trobades, i les trobades en agitació; així com, convé que siguem presents a la ciutat, i que la ciutat sigui present en nosaltres. Caldrà calcular en quina mesura. Tenim una experiència acumulada i toca creuar-la amb les mutacions que es produeixen en el nostre entorn, pel pas del temps. I en nosaltres mateixos.

Així mateix, tindrem a càrrec nostre, la preparació local, del que serà la Gran Conversa de la AMP al 2024. I no podem oblidar el treball finíssim que s'ha fet prèviament, en aquesta seu, a partir dels tallers que van impulsar el que van ser les Jornades de la ELP el tema de la qual va ser en si mateix una anticipació lògica.

En aquest període, també, sortiran 6 números de Freudiana. Els enumeraré d'un en un: 97, 98, 99, 100, 101, 102.

Això vol dir que en el primer trimestre de 2024 sortirà el número 100 d'aquesta revista que és una de les principals referències en el Camp Freudià en la nostra llengua. Caldrà festejar-ho.

En relació amb el nostre món editorial, és a dir, aquell en el qual Membres i Socis puguin tenir projectes en curs i per realitzar, és important que ens ho facin saber, per a fer previsions i pensar propostes des de la biblioteca. El treball i les produccions que duem a terme han de tenir un lloc principal en el nostre "projecte llibresc", com ho va anomenar Masotta.

Devem, llavors, replantejar-nos l'exercici de les ressenyes, que són molt rellevants; i pensar en alguna cosa també que apunti a l'intercanvi, a retornar la vivor a allò que va animar una inquietud portada endavant en forma de recerca, d'escrit. Anar en contra del pendent que ens porta a la dimensió de la lletra morta, o del silenci.

Caldrà reflexionar, llavors, també sobre la dimensió de les publicacions. Tocarà debatre i executar accions específiques que tractin la qüestió de la lectura recíproca.  L’affectio societatis, tan gastat, té la seva incidència directa en aquest punt, com "suplència a la falta de significant de l'analista que no existeix"[1].

D'aquí, que dedueixi que una forma d'aquesta transferència de treball, és aquella que podria trobar una via en l'exercici de la lectura recíproca. Un voler saber què fa l'altre, què pensa, com ho diu, i un fer-li saber sobre les marques de la pròpia lectura. Aquesta potser seria una possible fórmula per a pensar la proposta de la "crítica" que apuntaria a anar en contra dels "acords tàcits", sense "calcigar les marques per a fer un Camp" -com diria Miller en "La Cosa i el Camp"[2]. Entre el necessari de la rutina i l’empenta  a la invenció, del que es tracta és de fer-ho com cadascú pot.

En la línia dels espais en curs i per venir, es prosseguirà amb el Seminari de la Passi impulsat per Enric Berenguer, AE en exercici, pertanyent a aquesta Comunitat.

D'altra banda, i no és una cosa inconnexa, hi ha una qüestió sobre la qual s'ha tornat en alguns intercanvis, un tema respecte al qual, em va semblar, hi ha posicions diverses, que és el de la clínica en el marc de les activitats de la Comunitat. És una cosa que he anat preguntant a aquells amb els quals he conversat. No es tracta d'una mostra exhaustiva, ja que, fins ara, dels 82 membres, només he pogut conversar amb uns 42, i dels 47 socis amb uns 17, i potser no amb tots ells ha sorgit aquesta qüestió, però retallem sí, uns quants punts de suport.

Tornant sobre la passi, efectivament, l'analista no pot donar compte sense incórrer en il·luminacions artificioses sobre certs punts d'ombra, pel que fa al que és la seva incidència en la clínica en la qual està implicat. Li correspon al que se sotmet a l'experiència i només havent "sortit" entre cometes d'ella, dir alguna cosa sobre el que ha fet de ressort en el seu recorregut i també en la direcció de la cura de qui, o els qui, hagin complert amb aquesta funció d'agent del discurs de l'analista. Llavors sí. Dedicarem l'espai central sobre la clínica a l'Escola al Seminari del Passi que ja s'ha reprès enguany. Tanmateix, això no vol dir que no calgui tenir cura d’aquells punts vius a aquells punts vius, aquelles zones en les quals la nostra acció, hagi aconseguit pròximament a la tasca encomanada per Freud de donar una resposta -no obturant, ni forcloent-, al malestar en la civilització. Aquí també, em sembla, s'engrana, la qual cosa s'ha anomenat, segons una proposta d'Antoni Vicens, amb el Seminari de l'Escola. En el qual es pot proposar prosseguir amb aquest treball en relació amb la clínica, la política i l'epistèmica.

Es tracta llavors de treballar per a trobar, cada vegada, un punt fecund entre el que Miller parodia en un dels textos que es van treballar precisament en aquest Seminari de "Mapratique/Monanalyse", "Lamevapràctica" tot pegat i "Lamevanàlisi"[3].

Respecte a les pràctiques psicoanalítiques, en el camp de la clínica, un fulgor ha anat sorgint, i m'ha sorprès, perquè no fa molt jo mateix havia recordat alguna cosa d'aquesta iridescència, és a dir, d'aquest element que sembla que es troba entre línies i que va sorgint com a possible resposta a aquest debat en relació amb la clínica, que és el SOL. Els diSsabtes de l'Orientació Lacaniana que s'organitzaven durant anys aquí i que podrien apuntar a dir alguna cosa de lo viu del que fem, inspirats i/o esclarits en i pel discurs de l'analista. Veurem quina forma pot prendre això. Ho sotmetrem a debat. No veig per què no podríem començar amb un SOL a Tarragona i tenint en compte per exemple com a rerefons, el tema del pròxim PIPOL. El punt de suport major el disposaríem en el format de la vinyeta clínica, descompletada per altres vinyetes, amb les quals dialogarien en una taula, i amb elaboracions i formalitzacions epistèmiques que també apuntin al descompletament. En fi, un format sobre el qual es té ja una pràctica.

Altres punts iridescents o fulgors, que responen a uns certs "alephs" que atreuen preocupacions, són els del cartel i la qüestió de la renovació; la renovació en aquesta Escola de Lacan que, en termes de Miller, es va crear amb la idea d'oposar un Exèrcit a una Església, que era la IPA. És per això que en relació amb aquest exèrcit la política del reclutament és fonamental i el cartel és el dispositiu prínceps, ja inclou en si mateix també la formació contínua, aquest "entre" l'epistèmica i la política que apunta a fer del símptoma-molest, virtut psicoanalítica. Respecte al cartel es crearà una comissió ad hoc, que atendrà aquesta qüestió, seguint l’estela deixada per les recents comissions precedents. Es tractarà potser d'atorgar-li un renovat ímpetu al treball d'aquesta comissió, per a reflexionar també sobre els millors destins per al treball en els càrtels que es fa a Catalunya, i sobretot com oferir punts de tall, de precipitació, dels treballs en curs, o per a l'animació dels exigits productes, exigència a la qual es sol fer el desentés. Bé, estem d'acord que no es tracta d'una política de la demanda, tot i que potser sí de la creació d'una atmosfera anhelosa.

Respecte a la renovació estem expectants en relació els pròxims a arribar. La meva proposta és impulsar una política decidida a promoure la implicació sense postergació. També, esperem tenir una representació àmplia de membres i socis en les comissions, ja que penso és, la veritable via per a incidir en l'orientació del treball de la Comunitat per a la qual la Junta és simplement un dispositiu d'execució.

En el reglament s'estableix que una de les principals atribucions de la Junta és "complir i fer complir els Acords de la convocatòria anual de la CDC de la ELP". En tan avui no sortirem d'aquí amb un llistat d'acords, per a mi del que es tracta és d'incloure en el treball de la Junta la quantitat més gran possible de membres que executin així les seves opinions i posin en joc el treball en relació amb la transferència, és a dir amb uns altres.

En aquesta línia del que ha estat per a mi l'efecte de llegir els textos institucionals, històrics, escampats per aquí i per allà, se m'ha plantejat un altre fulgor, que així mateix ha sorgit en la conversa amb els col·legues, i és el de la importància de donar-li relleu al recorregut històric a Barcelona i Catalunya, en relació amb la causa analítica. Es per això que m'agradaria prendre un terme que va portar Miquel Bassols en un Seminari del Passi, el d’ahistoricisme , per a utilitzar-lo com a marc d'un dels angles que potser convé encarar. Em consta que amb l'agulló del "hi ha una malaltia  a l’ELP" i el de la falta “d’agitació intel·lectual a Barcelona" que va llançar Miller en la Seqüència dels Presidents, ha hagut algunes persones que s'han plantejat cartel·litzar-se, per a treballar aquests angles. Segurament en el marc de la Biblioteca pensarem alguna acció per a donar cabuda a això. El que crec que no estarà desvinculat d'un treball de "curació" de textos i de visibilització, fins i tot digitalització, per a construir un arxiu amanós, transmissible, ja que com a fre a això ja comptem amb el no voler saber estructural.

La Junta que constituirem avui mateix, es recolzarà en els vocals i el director sortint, i fins i tot de períodes anteriors. Així mateix, plantejo usar la figura dels assessors o comitè científic (que apareixen en relació amb els reglaments de la biblioteca) perquè puguin ajudar-nos a pensar la direcció de certs projectes.

D'altra banda, he pensat  cartel·litzar la Junta, però pensant-ho millor, el que penso fer és proposar un cartel en relació amb alguns elements que es poden trobar en Polèmica Política; un cartel en el qual alguns dels membres de la Junta poden participar, amb alguns altres.

Resto absolutament disponible a qualsevol inquietud o suggeriment que els membres i socis vulguin transmetre'm. Teniu el meu número de telèfon aquí, el mail de la comunitat i el meu propi. I a més procuraré estar en la major quantitat d'activitats que es programin i també els dimecres tarda com a dia més o menys fix, en el qual em podreu trobar a la seu. O al parc infantil de Lesseps amb el meu fill.

Finalment, vull dir-los, que estic advertit que la meva proposta pot provocar a alguns a tenir un sentiment de cautela i preocupació, sobre la meva evident falta d'experiència. No he estat prèviament en les vocalies d'aquesta comunitat, tampoc he vist això com un requisit. Fa tan sols dos anys i mig que sóc membre de la ELP i de la AMP, i fins ara sóc el membre més jove cronològicament de la Comunitat, però fa un temps que porto treballant en diferents instàncies bastant pròximes a la Junta i a l'Escola en la seva amplitud. De tota manera, em sembla que el punt que desembrolla tot això no és el del currículum, ni el del desig, sinó el que, en tant m'heu votat, o no us heu presentat a la direcció, esteu implicats en aquest treball, i és per això que compto fervorosament amb les vostres indicacions.

Els agraeixo genuïnament.

Barcelona, 29 de novembre de 2022.

[1]Calvet, Rosa. “Aceptación”. Página de la AMP (online).

[2]Miller, Jacques-Alain. “La Cosa y el Campo”. Página web de la NEL (online)

[3]Miller, Jacques-Alain. “Para introducir el efecto de-formación”. Cómo terminan los análisis. Grama, Buenos Aires, 2022, p.359.