Alocuciones institucionales

Estimats Col·legues,

Seré breu, tots em coneixeu. Alguns des de fa dècades, altres des de fa menys temps.

Només diré un tret que m’ha portat a presentar-me a aquesta permutació. He estat a instancies i llocs de responsabilitat durant els moments constituents de la comunitat que formem. Al moment de la fundació de la ELP i a les diferents formes institucionals que ens vam donar abans d’ella. Sí, els moments constituents em criden al treball amb els altres. Fins ara, després em retirava.

La nostra Escola, fundada per Jacques-Alain Miller, junt amb les altres Escoles de la AMP, té un funcionament institucional principal: la permutació. La permutació és fonamentalment un mecanisme de l’Escola de protecció en contra de la inèrcia a la que, inevitablement, tendeix tota institució. Cada permutació, de cada una de les instàncies i dispositius dels que l’Escola es dota, és, doncs, una oportunitat que l’Escola es dona, que ens donem cadascú dels seus membres: recordar que l’Escola com a instrument de la Psicoanàlisi mai està definitivament constituïda. Cada permutació és, doncs, un nou moment constituent. Aquí estic, un cop més, al seu servei.

Constituïm, els membres de l’Escola i els socis de la seu de Barcelona i Tarragona, la Comunitat de Catalunya de l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi. La vida de la ELP passa per les seves comunitats. “Comunitat” va ser el nom que va proposar en JAM per a cada una de les realitats efectives on s’agrupen els membres de la ELP. La fundació de la nostra Escola és contemporània de la “Teoría de Torino acerca del sujeto de la Escuela”, interpretació i aclariment del moviment constituent de la AMP i les escoles que en formen part: “La Escuela entra en un proceso de formación cuyo concepto mismo comporta que se desarrolle a ‘cielo abierto’ porque debe ser subjetivado por una comunidad que sólo puede constituirse en el movimiento mismo de esta subjetivación”. La comunitat de l’Escola no és allò col·lectiu. És “una colectividad de soledades y este es el sentido de nuestra fórmula ‘uno por uno’. Una suma de soledades que presupone el más uno: La causa (la cosa) freudiana” continua JAM. Com podeu veure, la dificultat o, fins i tot, la impossibilitat a la que fer comunitat s’enfronta existeix d’entrada. Només podem aspirar a fer el millor símptoma i a posar-lo a treballar cada cop. Trobar la bona interpretació i rearmar el millor bricolatge amb allò que disposem: cadascun dels uns que la composem.

L’Escola i, per tant, la Comunitat de Catalunya disposen dels dispositius propis de l’Escola, el pase y el càrtel. Espero, si em doneu la vostra confiança, poder posar a disposició de les AE, la Marta Serra i la Lidia Ramirez, els mitjans necessaris per a la seva proposta d’elaboració i transmissió. Els Càrtels de la ELP, com a dispositiu d’elaboració provocada, han de poder trobar el lloc dins de la transferència de treball que els hi correspon. Els seus productes ens són preuats i haurem d’inventar, altre vegada, la forma de fer-los circular i debatre’ls.

També disposem de dos joies pròpies: Freudianai la Biblioteca. Ambdues han estat sostingudes amb treball i perseverança durant molts anys. Han renovat i rellançat la seva funció diverses vegades. L’experiència acumulada pels col·legues que les han sostingut és un capital que no ens podem donar el luxe de menysprear. M’agradaria que la redacció, de la primera, i la comissió, de la segona, només es renovessin parcialment i que l’actual directora de Freudiana, Claudia González, fos la seva assessora de redacció.

La Biblioteca ha rellançat, un cop més, la seva funció de difusió i lectura de textos fonamentals que li és pròpia. Li espera una feina d’articulació en xarxa amb els llocs culturals de la ciutat. Les presentacions de llibres seran una oportunitat per això. A l’actualitat una biblioteca que no existeixi en xarxa, no existeix. La nostra és l’única especialitzada en psicoanàlisi de la ciutat de Barcelona i la més important del conjunt de la ELP. La biblioteca de Barcelona i la de Tarragona que, encara que més petita, també és l’única de la seva ciutat, mereixen aprofundir i trobar la millor manera de renovar el seu fons i posar-lo a disposició d’un públic més ampli.

La comissió de difusió actual s’ha enfrontat amb la complexitat del món de les xarxes. Farem una valoració d’aquesta experiència i dels canvis necessaris per a que la feina que això implica pugui donar els millors resultats per a la difusió del discurs analític.

L’orientació de l’Escola té en les ensenyances el seu cor en relació a la elaboració de cadascun dels membres. La transferència de treball és el seu motor i la posada en pràctica de la comunitat d’experiència que és l’Escola. No hi ha anunciació col·lectiva, però sí que hi ha una orientació d’Escola. Estaré atenta a les orientacions del Consell de la ELP i de la AMP. Cadascun dels temes que llancin ens posaran a treballar. L’aposta serà trobar per cadascú la millor forma de treballar-ho comptant també amb Freudiana i la Biblioteca. PIPOL9 en serà la primera ocasió.

Allò real, impossible, a la clínica del parlêtre, la psicoanàlisi d’orientació lacaniana al segle XXI , ens convoquen a trobar les bones preguntes per al nostre treball. Trobarem la forma d’articular-les als diferents espais de la nostra comunitat.

Proposo una articulació encara més estreta entre les ensenyances, Freudiana i les Biblioteques, a las que espero poder afegir els temes d’investigació polítics, epistèmics i clínics de la psicoanàlisi aportats per vosaltres, els membres.

L’acollida de les persones que s’apropen a la psicoanàlisi també és una política de l’Escola. És la nostra responsabilitat amb als socis de les dues seus. L’acompanyament als col·legues que fan el pas de demanar ser membres de la ELP no ha de ser menystingut. Com causar el desig de l’Escola a cadascú segueix sent la pregunta.

Compartim el local de la comunitat de Catalunya i la seu de Barcelona amb la Secció Clínica des de fa ja gairebé dos anys. El bon ús del local per a cadascú ens obliga a una reordenació dels espais i horaris. Proposo, a més, seure’ns a valorar conjuntament la millor política de presentació a la ciutat pel nostre projecte. En aquest sentit, reunir esforços pot ser profitós. Pel funcionament quotidià comptem amb l’experiència i el savoir faire de les nostres dues secretàries, la Carmen Prada i l’Olga Dolç. La tresoreria haurà de seguir sent cuidada amb molta atenció per a què disposi dels mitjans necessaris per dur a terme la política de l’Escola dins de la nostra comunitat.

Voldria acabar amb una particularitat de la nostra comunitat: l’ús de les dues llengües que parlem i que les que escoltem majoritàriament a la nostra pràctica. L’inconscient és translingüístic, elucubració de saber de lallengua. Estem travessats per això, gaudim d’això. I, no obstant, les diferents llengües existeixen. La psicoanàlisi va entrar al nostre país en castellà. Trobem els textos de Freud i Lacan en aquesta llengua. Cadascú té la seva transferència amb això i la seva relació singular amb cada llengua. La llibertat de paraula és fonament de la nostra pràctica. No es pot fer altre cosa que respectar-ho. Hi ha també necessàriament una política institucional al respecte. L’extraterritorialitat del Discurs analític no ha de confondre’s, ni amb la marginalitat, ni amb cap alineament polític.

Aquest és el projecte que poso a la vostra consideració i amb el que demano el vostre vot.

Gràcies.

Montserrat Puig

Desembre 2018